Suárez

La mort d'Adolfo Suárez ha mostrat la pitjor cara de la classe política espanyola, amb una colla de falsos conversos apropiant-se d'una herència que fins aleshores havien desdenyat, abraçats impúdicament al cadàver. En vida, la tràgica figura del president que va pilotar la primera transició fou maltractada per uns i altres i, curiosament, només rebé els reconeixements a partir de l'evidència que havia perdut la memòria. Pel demés, aquesta setmana només he sentit dues paraules encertades de dos rodats polítics, quan Esperanza Aguirre diu que “tots, tots, vam ser profundament injustos amb Suárez” o el president Pujol valora una persona que “no entenia Catalunya, però va fer molt per Catalunya”.

Des de Catalunya hem de reconèixer que Adolfo Suárez era un polític sorgit de la Castella profunda, amb un alt desconeixement de la realitat perifèrica peninsular, però amb vocació d'entrar amb nota a la crònica d'aquell temps. Rodejat d'un minse equip de fidels, l'avilès afrontà els tres grans temes del primer desenvolupament democràtic: la legalització dels comunistes, el retorn de la Generalitat i la pacificació de l'exèrcit, si bé en aquest darrer territori la crosta més immobilista quan pogué li passà factura. I en menys de cinc anys de president, des de la realitat del franquisme, féu els deures amb encert, malgrat els punyals que li clavaren amb traïdoria gent que ara en canta les virtuts.

Des del país cal valorar el risc de restituir la legitimitat de la Generalitat i del president Tarradellas, segurament pressionat pel comportament electoral de Catalunya, en les eleccions del juny del 1977, i per la impressionant manifestació de la Diada d'aquell any –la que es titulà del “milió de segadors” malgrat que només hi havia quatre-centes mil persones–, tot solucionat amb el diàleg.

Segrestat pels polítics caragirats, el poble de Madrid sabé retornar les coses al seu lloc quan, després que el fèretre del president abandonés la Carrera de San Jerónimo, la gent començà a cridar consignes contra els polítics actuals.