No hi ha marxa enrere

Temps enrere, als poblets de les nostres comarques, entre d'altres costums peculiars, hi havia el d'emprar frases fetes aplicables al dia a dia de la senzilla vida rural. Les primeres dècades del segle passat varen ser riques en esperit i afany de cultura. Tot i la poca durada de les repúbliques i els governs independentistes, les institucions imprimiren un segell de cultura i treball notable. Sense tenir res a veure amb els feliços vint dels Estats Units d'Amèrica del Nord, reflectiren l'alegria de viure als pobles i ciutats de Catalunya. Estava arrelat el costum de dir a la mainada i als jovenets que despuntaven en quelcom de cultura, habilitat o treball, allò d'“aquest s'assemblarà a...” o bé “és cagat al senyor metge...”, familiars o personatges distingits del poble. El rector, el metge, el farmacèutic, l'estanquer, el botiguer de tot i el secretari municipal, empraven dites de més nivell. Així, ”va nàixer amb un pa sota el braç!” i “quan els altres hi arriben, ell ja en torna!”, o de poètiques com ara “Ho diu tot amb el cor a la mà!”, es podien sentir a la taula dels prohoms, els diumenges a la tarda al cafè del poble, on prenien cafè, unes gotes d'anís, conyac o rom i passaven la tarda del diumenge jugant-se el cafè a la manilla. El rector era l'únic que sortia per passar el rosari amb mitja dotzena de beates que li trencaven la partida. En obrir l'església, remugava: “Sant Sebastià, patró gloriós! Desorienteu-les i allunyeu-les de la parròquia i podré acabar la partida! He de guanyar per nassos: no porto ni un ral!” Passa que el sant els festius feia la migdiada llarga.

Amb el llarg preàmbul, hom tractarà d'endevinar on vull anar a parar! Entre els diverses fonts de frases fetes m'ha costat de trobar-ne que encaixin amb el meu protagonista. Es pot dir que ell no s'ofega en un got d'aigua i que, tot i haver-hi motiu, no s'enfila per les parets. És incapaç de llançar la tovallola. Aguanta els qui no ho tenen prou clar i altres forces polítiques. Amb els papers mullats, li fan bullir la sang. Amb el partit que governa trepitjant els ous, no es pot adormir a la palla i, sense manies, s'ha de posar la mà al foc i pensar que és fals que hi hagi més dies que llonganisses i anar directe al gra i fer la consulta! Si hom no té palla a l'ull, s'ha de treure el barret veient com el líder es llança a la sorra i, en moments difícils, s'estimula dient: “No hi ha marxa enrere!” Què pensa dels catalans que resten a casa a la vora del foc? I dels que temen el boicot al cava del Penedès, les anxoves de l'Escala i els torrons d'Agramunt? I diu ell: “Tindran més força el cava, les anxoves i els torrons que la mala voluntat —jo diria llet— que ens encercla. No hi ha marxa enrere! Com a demòcrates europeus, estem predestinats a assolir la raó històrica, recuperar la dignitat com a persones civilitzades i la pàtria com a catalans de fet i de dret. Som així”, diu el president Mas.