Incombustible Calzada

Em donen la llista d'assistents a un sopar tertúlia que va tenir lloc a Barcelona el dia 3 de març organitzat pel grup Gironins a Barcelona, que periòdicament convoca un esdeveniment d'aquesta mena amb el nom de Sopars de Girona, per quan els assistents provenen de les comarques gironines. La majoria ocupen càrrecs en entitats barceloneses, o són ex d'algun lloc important. Sumen unes vint-i-cinc persones. El sopar es programa convidant a un personatge que pugui despertar l' interès dels assistents, i fer-hi tertúlia sobre temes dels quals sigui coneixedor. En aquella ocasió el convidat era el Molt Honorable Senyor Artur Mas, president de la Generalitat, i hi assitia també el secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana. Pel que es llegeix a la plana web d'aquesta tertúlia, el sopar va transcórrer en un clima de cordialitat, i el president no es va estar de sincerar-se en qüestions assenyalades, així com de contestar a les preguntes dels assistents, tots molt moderats i satisfets gastronòmicament. Una bassa d'oli.

A la llista d'assistents, hi consta el senyor Arcadi Calzada, d'Olot, amb aquestes dades: “Consultor en art, en finances i politòleg”, i com a empresa de referència: Caixa de Girona. Sorpresa i perplexitat davant de gent que té el fetge tan gros! En primer lloc perquè aquesta caixa no existeix. Com tothom coneix es va extingir absorbida per La Caixa. Molts gironins encara no ens hem refet d'aquella pèrdua d'identitat col·lectiva, d'autonomia financera (ens ho pensàvem, que era així), de centre de decisions econòmiques, d'ajut a les comarques, i també d'haver hagut de cedir la propietat d'uns patrimonis que no tenen preu, com són Cap Roig i La Fontana d'Or.

Una entitat que presentava cada exercici números positius... fins esdevenir fallida! Tot va passar en un obrir i tancar d'ulls, com si res, i la brutícia acumulada s'ha amagat a sota la catifa! Cap responsable del fracàs: tothom ha tingut una coartada, com en les pel·lícules d'Hèrcules Poirot! “Entre tots la van matar... i ella sola es va morir!”

Però el més xocant és que Arcadi Calzada, que durant tants anys va ser-ne president i va fer i desfer com va voler, sense excel·lir precisament en un element essencial en el negoci de les caixes com és la prudència, es presenti encara avui com a referència d'aquella entitat. Valgui que aparegui assíduament a les tertúlies barceloneses de la televisió, com si no li anés res de tot el que va passar; que doni copets a l'esquena al president, i que es faci veure eufòric a tot arreu. Però, per favor, es pot demanar almenys que no s'atribueixi un nom que –com a mínim– no va impedir que acabés esborrat del mapa: La Caixa de Girona?