L'escenificació perfecta

Vint-i-sis dies. Aquest és el temps exacte que va transcórrer des que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va fugir d'estudi en relació amb el futur del Trueta en la seva darrera visita a la ciutat de Girona (28 de febrer) fins al seu pronunciament clar i inequívoc en seu parlamentària dimecres (26 de març). Què va succeir en aquest curt període de temps perquè el conseller Ruiz passés de dir que no sabia pràcticament res del nou Trueta a afirmar amb contundència que l'hospital de referència de la demarcació necessitava “un bon edifici en la zona nord de Girona”? Va passar que en menys de quinze dies es van anunciar dos canvis importants d'emplaçament de serveis ara per ara ubicats, parcialment o totalment, al Trueta. Primer, es va fer públic el trasllat de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) a un dels edificis que hi ha al parc hospitalari Martí i Julià de Salt. I seguidament, la marxa del laboratori clínic de la regió sanitària de Girona també al parc esmentat. Dos canvis i en una sola direcció: deixar Girona per anar a Salt.

Les dues notícies van obrir la porta a tota mena d'especulacions sobre el futur del Trueta i van neguitejar els diferents actors d'aquest llarg serial. Tal com era de preveure, les primeres a reaccionar van ser la diputada socialista i exconsellera de Salut Marina Geli i la portaveu del grup del PSC a l'Ajuntament de Girona, Pia Bosch, artífexs, en l'època del tripartit, del que avui en dia CiU qualifica de projecte “faraònic”. Geli i Bosch van criticar el trasllat a Salt de l'Idbgi adduint que aquest moviment no només representava la pèrdua d'un projecte cabdal per a la ciutat, sinó que també posava en risc la ubicació del nou Trueta a Girona. L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, va afanyar-se a respondre al PSC demanant que tinguessin més “amplitud de mires” i que pensessin més en termes assistencials que polítics. I l'alcalde de Girona va aprofitar el darrer ple del consistori per ser molt taxatiu: “El Trueta no anirà a Salt. Ha quedat clar?” I va dir-ho dues vegades. Però el regidor d'ICV, Joan Olóriz, va posar el dit a la llaga quan va manifestar que de l'alcalde se'n refiava però del conseller de Salut no. I per acabar d'embolicar la troca, la nova directora del Trueta, Glòria Padura, en una entrevista a aquest diari, es va mostrar oberta a la possibilitat d'anar a treballar a Salt si finalment s'optés per construir el nou edifici a la ciutat veïna d'alcalde també convergent. De manera que passaven els dies i no, no semblava que res hagués quedat clar.

Així que m'és fàcil imaginar una conversa possiblement telefònica entre Carles Puigdemont i Boi Ruiz en què l'alcalde de Girona, amb la mirada posada en les pròximes municipals, li reclamava al conseller de Salut un cop d'efecte que fes callar d'una vegada per totes les veus que parlaven d'un possible “minitrueta” fora de la capital. I es va començar a gestar el que el dia 26 va ser l'escenificació perfecta del pacte. Van pensar en tots els elements del guió: un escenari immillorable –el Parlament de Catalunya–, una pregunta del diputat de CiU sobre el futur del Trueta i el màxim responsable de Salut responent allò que ja havien acordat. Caldrà veure si Boi Ruiz compleix amb el primer compromís: reunir-se amb els grups municipals. L'esperen i amb ganes.