De set en set
Anar votant
Ha estat motiu de befa i escarni que en el procés de selecció de candidat a l'alcaldia de Barcelona que han organitzat els socialistes han aparegut immigrants pakistanesos sembla que no gaire coneixedors del que estava en joc i orientats en massa a votar a favor de l'aspirant oficialista; però com que fa molt de temps que és dogma de fe que tot el qui viu i treballa a Catalunya és català –encara que no treballi, encara que hi visqui de tant en tant–, ningú no voldrà donar-hi gaires voltes i aviat ho haurem oblidat. Si s'hagués tractat d'un alegre ramat autòcton d'estudiants o de jubilats amb el berenar pagat a la sortida, l'escàndol hauria estat més sorollós, però essent gent notòriament forastera, serem comminats a acceptar que no solament eren catalans sinó catalanistes de progrés i partidaris decidits del federalisme per resoldre els problemes d'encaix de Catalunya a Espanya. En principi, no hi ha res a objectar; els socialistes són ben lliures d'establir els requisits que creguin convenients a l'hora d'acceptar algú en les seves files. És clar que un dèficit democràtic exhibit sense cap pudor per un partit parlamentari fa mal al país sencer, però no vindrà pas d'aquí. Potser, a risc de pecar d'optimistes, això servirà de lliçó als organitzadors d'una encara hipotètica consulta popular no referendària que, a falta d'un referèndum de veritat, serviria per copsar l'opinió dels catalans sobre si volen esdevenir un estat i, en cas que sí, si volen que sigui un estat independent. Com que, per imperatiu legal, no s'hi podria fer servir el cens electoral, s'ha parlat de recórrer als padrons municipals o a les targetes sanitàries, incloent-hi per tant tots els estrangers que aquí resideixen, i a més a partir no dels divuit sinó dels setze anys. Deixant a part el desgavell que originaria l'ús de registres que no s'han creat amb finalitat electoral i que deuen contenir prou irregularitats, seria una clara incitació a això que l'autoritat electoral dels socialistes catalans ha qualificat púdicament de “praxis incorrectes”.