L'home del tramvia

El mateix dia que publicava en la seva secció en aquest diari Porcs o parc, sobre si BCN World serà un casino amb parc o un parc amb casino, Manuel Cuyàs va ser ahir al vespre a la Casa de Cultura de Girona per presentar el seu darrer llibre, El nét del pirata. Cuyàs, llicenciat en història de l'art, és periodista, articulista diari i tertulià, però ha fet moltes coses, com ara ser programador de cinema a TV3 i, per prescripció mèdica, anar al cinema sovint. Li ho va prescriure el metge per una conjuntivitis primaveral crònica. Aquell mal de jove ha estat i és font d'inspiració per a Cuyàs.

Presentat per Jordi Grau, director adjunt d'aquest diari, Cuyàs va explicar que l'obra que ha publicat Proa intenta explicar la seva biografia i la vida de la seva ciutat, Mataró, i del país a través dels antecedents familiars. I això que tot és fals. “Ni el senyor Antoni [Cuyàs Sampere] va ser pirata ni jo li sóc tan sols parent”, escriu l'autor en el primer capítol. Cuyàs –“tastaolletes i xafarder”, en paraules de Grau– va exposar que qualsevol fet pot interessar o ajudar que, per exemple, es venguin els llibres: el que importa és com s'expliquen les coses.

Cuyàs viu a la casa on va néixer, a la rambla de Mataró, centre de la ciutat del Maresme i on van passar moltes coses, gairebé totes d'interès, als ulls de l'autor. Hi van passar el tramvia, Ava Gardner en el camí cap a Tossa... i tantes històries. Ahir a Girona, Cuyàs va admetre que li hauria agradat fer de conductor de tramvia “A diferència del conductor d'autobús, que està al costat dels viatgers, el conductor del tramvia està encapsulat. Penso que és com ara que faig de periodista: jo escric, i la gent del darrere llegeix”, va dir a mode de metàfora.

Col·laborador decisiu dels tres volums de memòries del president Jordi Pujol, Cuyàs té sentit de l'humor i el do de la naturalitat. Ell és un Manuel Cuyàs més de la nissaga familiar, però amb alguna singularitat: és ploma d'or de la UAB tot i que escriu amb llapis, i té una pizza que duu el seu nom en un local de davant de casa. Ara evoca el passat amb pirates (o corsaris) i recorda lliçons de dignitat.