Com m'agrada anar al cinema! Triar la pel·li, arribar una mica abans i veure els tràilers. Últimament, però, em semblen massa explícits. Gairebé et passen la pel·lícula resumida. Hi anem quasi cada setmana i, tot i que grans i joves no sempre tenim els mateixos gustos (només cal que passin anys), si insistim i no tenen res millor a fer, els afillats familiars ens acompanyen en un acte d'amor i generositat. N'he vist, com vostès, un munt, de pel·lícules! Tristes, tendres, divertides, surrealistes, angoixants, plàcides, optimistes... El setè art m'ho ha fet passar molt bé i, quan no ha sigut així i l'avorriment s'ha instal·lat a les butaques, no hi he perdut temps. Un abandonament a temps és una victòria pel que queda de vetllada lúdica, i més si, com fem a casa, es remunta plaentment amb un àpat i un bon vi. Diumenge vàrem anar a veure Ocho apellidos vascos. Els he de confessar que feia temps que no reia tant davant d'una pantalla. Em sembla que des de Jamón, Jamón, que em va arreglar un vespre depriment de tardor ja fa anys, o de Mujeres al borde de un ataque de nervios que no m'ho passava tan bé al cine. Bé, ara que hi penso, La torre de Suso o Los amantes pasajeros, d'en Javier Cámara, també varen fer que m'esbargís d'allò més. Però la veritat és que feia molt que no perpetrava unes riallotes tan amples i generoses que, juntament amb les d'altres, omplissin la sala estenent-se pels passadissos.

Què volen que els digui... em va satisfer i divertir molt. Em va semblar valent, saludable i intel·ligent apostar per la paròdia dels tòpics d'uns i altres, mofant-se de tot plegat i aconseguint que això no sigui cap tragèdia sinó que es pugui emmarcar en una història d'amor que acaba bé. Sembla que, vist l'èxit de la producció, en preparen una amb un personatge català. No en dubtin... encara que aquest fotut imbècil d'en Rouco Varela vagi dient bajanades, estupideses i cafrades improcedents i perilloses des de púlpits funeraris, segur que sabrem burlar-nos de nosaltres mateixos. Mentre l'esperem vagin a gaudir de la magnífica interpretació d'en Dani Rovira, un actoràs que ve dels monòlegs; de Carmen Machi, com sempre genial, i de Karra Elejalde, autèntic i genuí.