Vides exemplars

No hi he arribat a temps. Aquesta crònica estava destinada a posar en paral·lel dues vides exemplars en situació difícil, que, des de feia temps ja no comptaven a l'escena quotidiana de Girona, les vides de Modest Prats i de Jaume Curbet . Al primer se li va esmunyir l'existència en unes hores, després d'haver conviscut molts anys amb la malaltia, i d'haver passat els dos darrers sense poder moure's del llit. A la quantitat de testimonis que s'han escrit d'ençà de la seva mort no n'hi sabríem afegir de nous. Ha estat un element extraordinari per la ciutat. Ens vara'am conèixer tot just complerts divuit anys, engegant col·loquis de cinema o teatre Fórum, amb una claretat d'idees que feia difícil la rèpica. Després, en consells editorials, conferències o actes literaris. la seva erudició i senzillesa anaven plegades. va conseguir ser amic de tothom, com es va evidenciar en el seu sepeli. Els anys de llarga postració soferts ha estat una prova dura i immerescuda.

L'altra vida exemplar que volíem contrastar és la de Jaume Curbet i Boj, jugador de futbol, autor de dos llibres completíssims sobre la història del Girona FC, impressor, editor durant molts anys del setmanari “Presència” que encara avui mateix -benvolgut lector- podras trobar amb el diari, gairebé cinquanta anys més tard. L'aparició de la primera publicació periòdica compromesa a la ciutat de Gironava arribar als anys seixanta. Amb el trist preludi de Carles rahola, afusella per expressar unes opinions lliures, vint-i-cinc anys abans. En la història de Presència moltes persones hi hem tingut a veure amb major o menor escala al llarg dels temps, però sense aquella minúscula i artesanal impremta, muntada en un soterrani davant del col·legi La Salle, a on els familiars de l'amo hi anaven de nit a plegar i encartar, i sense l'entrega de Jaume Curbet, que carregava amb la responsabilitat d'imprimir-la, la publicació hauria estat impossible, o hauria durat tres setmanes. Només l'obstinació d'en Jaume va permetre que setmana rere setmana s'edités, després d'haver passat els obstacles perpetrats continuament per la dictadura franquista. i tot plegat a un preu ridícul: el primer número editat sota la direcció de Narcís Jordi Aragó, va costar vuit mil pessetes, uns cinquanta euros d'avui paper inclòs, per mil cinc-cents exemplars: increïble, però cert! En Jaume es troba internat actualment en un centre assistencial de Girona, i el seu grau de coneixement és mínim, segons ens diuen els seus familiars. Només pensar que aquella persona dinàmica i compromesa , amb gran sentit de l'humor, i d'una vitalitat extraordinària, roman postrat, ens desferma de nou un sentiment d'impotència. Però mai és tard per esperar una millora.