Opinió

Males praxis

El que volia ser el tret
de recuperació
del PSC-PSOE
s'ha convertit en una nova pedra en el camí

Sobre el paper, la pràctica d'eixamplar la confecció de les llistes electorals fora de les fronteres dels aparells dels partits és una bona idea, ja que democratitza les candidatures i apunta el regust de llistes obertes. No és nou, quan Iniciativa fa anys experimenta amb el tema de primàries, si bé limitades a militants i simpatitzants, i altres partits també han fet provatures. Fins al novembre del 2010 els socialistes barcelonins portaren a primàries el duel Hereu-Tura, amb força ressò als mitjans. La nova pràctica era engrescadora i apuntava a un llarg recorregut.

Foren els socialistes francesos que aprofundiren amb encert en la proposta d'una consulta oberta per elegir el candidat a la presidència de l'Estat, per les eleccions del 2012, i convocaren les “primàries ciutadanes de França”, un procés obert a quaranta-quatre milions de francesos, que, pagant un euro, només havien de registrar-se en unes llistes i signar una adhesió als valors de l'esquerra. L'octubre del 2011 s'obriren les urnes socialistes i quasi tres milions d'electors acudiren a dipositar-hi el vot. La victòria de François Hollande serví, de retruc, per augmentar-ne la popularitat, i el maig de l'any següent la cursa electoral el portà a la presidència de la República.

Emmirallat en la idea francesa, el PSC-PSOE s'avingué a copiar la idea, que podia posar en pràctica en l'elecció dels seus candidats municipals, segurs de l'èxit de la fórmula i perseguint trencar la deriva negativa de la formació. Adoptaren la normativa francesa –amb ajustos que han causat conflictes en algunes poblacions– i es disposaren a convertir Barcelona en
exemple de bones pràctiques democràtiques i de partit progressista i receptiu a la ciutadania. Tot llest per fer un pas endavant, però s'ha de reconèixer que aquests no són bons temps per al partit socialista.

A Barcelona ciutat, sobre un cens electoral d'1.400.000 persones majors de quinze anys (edat fixada per la normativa socialista) i 134.084 votants del PSC-PSOE en les darreres municipals, els sis precandidats aconseguiren 10.500 avals. Fora d'això, uns 10.000 associats (3.000 militants i 7.000 simpatitzants) donaven un gruix suficient per preveure una bona participació en el procés. Els mitjans de comunicació també s'apuntaren a la festa, i més quan alguns crítics semblaven prendre força per dificultar les aspiracions oficialistes. Aviat els responsables de la consulta fixaren la xifra de 12.000 participants com a llindar mínim per a l'èxit.

Quan tot va malament només s'evidencia que les coses poden anar pitjor, i el procés de primàries socialistes ha airejat les pitjors pràctiques de la manipulació política, fins a fer exclamar a Carme Sanmiquel, presidenta de l'autoritat electoral, que “havia observat situacions que no li van agradar gens” i fins va detectar “males pràctiques” en el procés electoral, quan veié la processó de pakistanesos acudint a votar sense saber a qui ni per què. Un cert tuf de compravenda de vots es respirava a l'ambient. A part daixò, no s'aconseguí atraure els electors esperats, quan votaren 7.415 persones en la primera volta (1.421 militants, 797 simpatitzants i 5.197 sense afiliació) i 5.524 en la segona (1.217 militants, 641 simpatitzants i 3.666 sense afiliació), xifres inferiors als mateixos avals dels candidats. Finalment, és sabut, guanyà el candidat beneït per la direcció.

El que volia ser el tret de recuperació del PSC-PSOE s'ha convertit en una nova pedra en el camí i tot indica que la crisi del socialisme català encara no ha tocat fons. La mala praxi, acceptada de bona o mala gana, qüestiona, una vegada més, el futur del desorientat socialisme català, que no sap trobar un discurs engrescador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.