Observar, esperar i abatre
Aquells a qui no agrada que els altres tinguin idees diferents a les seves, solen reclamar que no es barregi la política que no és la seva amb el futbol dels equips que no són el seu. Però política i futbol tenen molta relació, més enllà del tòpic de la instrumentalització de les masses. Ara, en hores de contratemps, coincideixen la imatge del Barça i del país, dit sigui sense cap interès de caure en la ximpleria de creure que són el mateix sinó només amb el propòsit d'explicar que les adversitats formen part de la història dels triomfs.
El Barça és en hores baixes, abatut en la lliga de la campions, feixuc davant els reptes que encara li queden aquesta temporada i assetjat mediàticament i jurídicament per desestabilitzar-ne el model que l'ha transformat de gran a guanyador. Per una altra banda, la majoria social de Catalunya, que s'ha entestat a voler decidir els ponts que ens han d'unir o separar d'Espanya, s'ha hagut de veure tergiversada, menystinguda i rebutjada en una sessió del Congrés dels Diputats que, tot i tenir un final previst, ha estat trista i amarga per l'actitud prepotent i demagògica de la majoria parlamentària.
Si ens haguéssim de refiar de les cròniques que es fan d'una i altra derrota en els entorns mediàtics pascuts pels adversaris i pels pocànimes, bé es podria creure que no ens queda res més a fer que relligar el farcell i girar cua. Tothom sembla saber què ha de fer el Barça amb el seu futur i què hem de fer els catalans amb el nostre. I tots aquests pontífexs coincideixen a indicar-nos camins de segon ordre, solucions de mitjania que esmorteeixin les fortaleses i subjuguin la llibertat i la personalitat pròpies.
Però no anirà així. Els èxits aconseguits fins ara pel Barça i la determinació reconstruïda pels ciutadans de Catalunya no són fets passatgers. Són el fruit d'unes voluntats de ser que coincideixen en el mètode: treballar amb materials nobles, elaborar peça a peça amb precisió i avançar pas a pas sense destorbar-se pel soroll que fan els que ens volen distreure i alliçonar. Acumulant paciència i experiència com un vell caçador que observa, espera i abat.
