Procés d'èxit o humiliació
Cremant etapes. A més d'un, el debat d'aquesta setmana al Congrés espanyol li ha semblat una pèrdua de temps, per dir-ho suaument. I més quan molts dels que hi van participar es van dedicar, simplement, a fer un míting de cara a les europees. Però els que lideren el procés des del punt de vista polític consideraven que era un pas necessari per, com diuen, carregar-se de raons, sobretot de cara a Europa. Ara, en aquesta tesi de cremar etapes, toca, després de Setmana Santa, despertar la ponència de la llei de consultes catalana. La ponència estarà enllestida abans de l'estiu i passarà pel Consell de Garanties Estatutàries. I uns dies abans o després de l'11 de Setembre el govern espanyol la impugnarà i tancarà qualsevol possibilitat de fer la consulta de manera legal i acordada. Aquesta, la llei de consultes, és, segons els experts del mateix Consell per a la Transició Nacional, i després del no al traspàs de la competència d'aquesta setmana, l'última oportunitat que té l'Estat espanyol per, com ha fet Anglaterra amb Escòcia, pactar una consulta amb Catalunya.
I és que aquesta és la clau, les oportunitats les perd l'Estat perquè la consulta s'ha de fer sí o sí i no valen succedanis, perquè d'eleccions plebiscitàries no n'hi haurà; en tot cas, hi haurà uns comicis al Parlament avançats i l'hemicicle que en surti haurà de decidir si tira endavant una declaració unilateral d'independència. Vaja, saltar-se la legalitat espanyola vigent. I és que, de nou, anem a parar al mateix lloc. Ja vaig defensar en un article anterior que era igual el que organitzés l'ANC per a la propera Diada, perquè serà un èxit. Serà un èxit perquè la gent empeny i a la gent comença a importar-li un rave la legalitat vigent, i més quan et volen prendre el pèl dia rere dia i quan la guerra bruta continua i anirà a més. El problema, doncs, el tenen els partits. Els contraris a la consulta ho tenen fàcil. Continuaran defensant que no cap en la legalitat espanyola. El PSC –favorable, segons el seu programa electoral, al dret a decidir– demostrarà més clarament encara en la campanya d'aquestes europees que es pot canviar la Constitució per afavorir els bancs, però que fa una catxa quan parla de canviar-la per votar. ERC, ICV-EUiA i les CUP la volen sí o sí. I CiU? Aquí hi ha part de la clau. Ni ells ho saben, i per això malden per una oferta de Rajoy. Sí el procés decau, la humiliació a què serem sotmesos com a poble no tindrà res a veure en el viscut des del decret de Nova Planta.
