De set en set
Senyeres
A tres dies d'una de les festes grans del país, cal preveure un nou esclat de senyeres, que multiplicaran els balcons quadribarrats. Algunes s'afegiran al bon nombre d'estelades que permanentment reivindiquen la voluntat col·lectiva de ser, en un referent que forma part activa del paisatge. En temps de conquesta de les llibertats, les senyeres aparegueren als balcons a partir de dues festivitats assenyalades, la Diada i Sant Jordi, quan abans s'havien fet al carrer, entre manifestacions i corredisses, i en una subtil campanya del PSUC que la féu present des de la il·legalitat a la legitimitat, com a peça de pes en la integració dels nouvinguts. Recordo un bon amic amb una senyera en una de les primeres manifestacions semiautoritzades, sense entendre el significat d'aquella bandera, convençut que si el partit li havia dit que la portés “és que es tracta d'una bona cosa”, quan feia poc que havia arribat de la seva Extremadura natal.
Imposant-se com a forma reivindicativa, l'estelada ha anat guanyant la partida i des del “som una nació; nosaltres decidim”, del 10 de juliol del 2010, molts balcons del país han optat per la presència permanent del drap identificatiu. I a cada nova envestida, el vermell i groc ha anat guanyant presència, de tal manera que en moltes llars ens hem conjurat per mantenir-la al balcó fins al jorn de la normalitat democràtica. La senyera, com a forma identitària, fa pinya a l'entorn d'un desig irrenunciable.
Les inclemències del temps no perdonen i les primeres senyeres han desaparegut, víctimes de temporals de vent i/o pluja, segures d'haver complert un cicle d'activisme històric. Després, hem adquirit noves estelades, fabricades per un industrial de Múrcia o per un anònim xinès, que, diuen, són els principals proveïdors. I, com recentment deia Fernando Ónega, “per un gallec que viu a Madrid és sorprenent venir a Barcelona i contemplar les estelades que hi ha penjades als balcons”, una significació que exigeix la nostra militància activa. La senyera indica per on va el país; i per això hem d'aconseguir que cada vegada es puguin observar amb normalitat més quadribarrades.