Llegir per plaer
A 40 anys de la transició i amb immersió lingüística a l'escola, tot el que hem aconseguit és un escàs 20% de lectura en català a Catalunya?
Com cada any, puntual, l'entranyable festa de Sant Jordi ens invita a una triple celebració de la cultura: llegir libres, llegir en català i llegir per plaer. Aquesta festa tan nostra arrossega sempre un aire de primavera aromatitzat per una certa visió dionisíaca de la vida, de les relacions humanes, del mateix acte de llegir. La rosa, l'amor, la festa i el llibre, quatre cares d'un mateix present que els catalans i catalanes ens regalem el 23 d'abril.
Llegir, diuen els lingüistes, és una de les habilitats que la història neolítica del llenguatge gràfic ens ha afegit a les competències naturals de l'oralitat. Ho tenim assumit, però el costum de llegir tires de criptogrames en superfícies més o menys planes no deixa de ser un estrany miracle en l'evolució de l'espècie. De fet, hem evolucionat plegats al compàs de la intensificació de la lectura. Les societats més cultes són les que s'han imposat l'aprenentatge universal de les arts de la lectura i de la pràctica permanent de l'acte de llegir. Llegir per viure més, diria Umberto Eco. Sí, hem après a viure més i millor gràcies al llibre. I ara, en la nova era digital, no parem d'exercitar-nos en la recepció i reemissió de textos. Les estadístiques sobre el creixement de lectors en tots els segments són indiscutibles.
Per això, Sant Jordi és també una parada anual de la comunitat catalana per preguntar-se quina hauria de ser la seva plenitud lectora. Si llegir és una de les quatre grans competències d'una comunitat de llengua, la normalització general del català passa també per les pràctiques de lectura en la nostra llengua. Per tant, llegim en català? Què llegim en català? I com cada any, una oportuna enquesta del gremi del llibre –Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2013– ens aporta algunes claus de comprensió, no precisament eufòriques.
L'estudi assevera que poden llegir en català “sense haver de recórrer constantment” a un diccionari, gairebé el 90% dels catalans. Podríem estar pitjor. Ara bé, quin és l'idioma de lectura de llibres “habitual”? Les xifres no poden ser més eloqüents: un 22% en català contra un 73,3% en castellà. I la cosa s'agreuja encara més si la pregunta es formula sobre “el darrer llibre” llegit: llavors la proporció és de 17 contra 80. Òbviament, aquí tenim un problema: els lectors, els editors i els llibreters, però sobretot la comunitat catalana. A 40 anys de la “fabulosa” transició i amb immersió lingüística a l'escola, tot el que hem aconseguit és un escàs 20% de lectura en català a Catalunya?
Amics lectors, més enllà de la vindicació de normalitat, la festa del llibre és també un cant a la llibertat individual i al plaer del llegir. Una de les seccions centrals de l'enquesta mencionada té un interès singular. Pregunten als interlocutors aspectes sobre el que en diuen la “lectura de plaer”. Resulta que entorn de dues terceres parts dels lectors de llibres ho fem per plaer, i les dones més que els homes: per exemple, del 2010 al 2013 han passat del 61,7 al 67,7% les que així ho declaren.
En suma, vindiquem la proclama festiva de Sant Jordi que ve a dir: hi ha una forma secreta i única de llegir, la del plaer solitari. La que es conrea en els jardins recòndits de la intimitat intransferible. La lectura inútil, que no serveix per sobreviure. Però, és la que t'ajuda a viure més i a saber exercir la virtut de la pietat amb tu mateix i els altres. Fes-ne l'experiència.
