Pasqua Florida
La Pasqua cristiana o Pasqua de Resurrecció se celebra el diumenge següent a la primera lluna plena de l'equinocci de primavera. Això explica que la Setmana Santa sigui variable. Depèn del diumenge de Pasqua i de la seva situació en el calendari, que cada any és diferent. Oscil·la entre el 22 de març i el 25 d'abril. Avui en tenim 20. Això vol dir que d'aquí a tres dies celebrarem Sant Jordi. No m'ho puc creure. Les dues festivitats més representatives de Catalunya arriben pràcticament juntes.
En els evangelis no hi ha constància que el ressuscitat s'aparegués a sant Jordi. Per tant, dedueixo que sant Jordi té cita amb el ressuscitat. I arriba al trot, puntual, i amb una càrrega de roses més nombrosa que de costum. Això no pot ser casual. Ha de tenir un sentit més pregon. Des del meu punt de vista és providencial. Des del Concili de Nicea (any 325), convocat per l'emperador Constantí, fins avui, l'Església ha posat en els nostres llavis que Jesús morí crucificat, fou sepultat i ressuscità el tercer dia, no és així?
Doncs bé: enguany és Sant Jordi el que està convidat a ressuscitar el tercer dia, per tal de canviar impressions amb el Crist ressuscitat, exactament tres dies abans. Si posem junts el primer tres i el segon, la xifra és 33: l'edat de Crist. Què vull dir, amb tot això? Quin és el significat d'aquest cúmul de coincidències cabalístiques? La veritat és que no ho sé, però m'ha semblat que era prou important per cridar l'atenció dels independentistes i de tots els interessats en el problema català. L'última cosa que voldria és ser excloent. Algú em podrà dir que el problema català no l'afecta. Això és el que ell pensa, però l'afectarà. Millor dit, ja l'està afectant. Altrament no s'estaria excusant per endavant. No deu saber que una excusa no demanada és una acusació manifesta. És una dita llatina, però l'he traduïda directament al català, per coherència.
Com, d'altra banda, el títol del present article: Pasqua Florida. I per què no Pasqua de Resurrecció? Bona pregunta! Es tracta de coherència. O sigui, us dic el mateix que Jesús digué als apòstols, no tingueu por. No és que no hi cregui, és que no sé si ens ho creiem o no. Sabem que Maria Magdalena, tal dia com avui, a primeríssima hora se n'anà de dret al sepulcre on Jesús havia estat enterrat el divendres, cuita corrents, abans no es fes fosc i comencés el repòs sabàtic. Els deixebles l'havien abandonat. La sepultura fou possible gràcies a un tal Josep d'Arimatea, que apareix de sobte i no se'n torna a parlar més. Ni abans ni després. Comprenc perfectament la sorpresa que experimentà Maria Magdalena davant del sepulcre buit. No eren ni les vuit del matí, i el sepulcre ja era buit. Entenc el seu trasbals, perquè, modèstia a part, jo mateix l'he viscut, només que a la inversa, en la meva primera visita a Jerusalem. Em va faltar temps per anar corrents a visitar el Sant Sepulcre, i era tan ple, que no hi vaig poder entrar, ni tan sols posar-hi els peus. No sé què és pitjor, la veritat sigui dita. Perquè, en el fons, tots els mals vénen d'allà mateix: de l'emperador Constantí, i del concili que ell mateix convocà i apadrinà, sufragant les despeses. De tal manera que resulta difícil saber qui va decidir el Credo Nicé-Constantinià, que repetim des de fa segles. Fins que això no s'aclareixi, penso que el nom de Pasqua Florida és el més escaient al diumenge de Pasqua. Perquè florida ho serà sempre. I enguany, encara més. Felices Pasqües i feliç Sant Jordi!