Homenatge als lletraferits de poble

Des de 1925 per Sant Jordi a Catalunya celebrem la Diada del Llibre, efemèride que el 1995 va internacionalitzar la Unesco. En els orígens es commemorava el naixement de Miguel de Cervantes, tot i que no se'n sap la data exacta. En canvi, sí que hi ha constància que va morir el 22 d'abril de 1616, i que el seu coetani i mestre de la literatura universal, William Shakespeare, hauria mort just l'endemà, el 23 d'abril de 1616, tenint en compte, però, que a Anglaterra encara feien servir el calendari julià. De Shakespeare es diu que també va néixer el 23 i que va ser batejat el 26 d'abril de 1564; per tant, aquesta setmana fa 450 anys del seu naixement. Aniversaris més propers: per Sant Jordi de fa 33 anys moria l'escriptor Josep Pla (1897-1981), i el mateix dia fa 15 anys ens deixava l'escriptora Maria Àngels Anglada (1930-1999).

El Gremi de Llibreters confia en la diada per fer quadrar els números, que cada vegada s'hi resisteixen més. Es publica molt i hi ha un autèntic planter d'autors i d'editorials petites, però la realitat és que el consum de lectura baixa i els best-sellers es fan pregar. Serveixi el llarg preludi per homenatjar els escriptors dits menors, els lletraferits, tota aquella gent que escriu i que difícilment veurà mai publicada la seva obra, o com a molt en una autoedició, cosa que avui, tot s'ha de dir, és factible i força econòmica. Són escriptors que no es trobaran a cap biblioteca ni a cap llibreria, com a màxim en alguna publicació local, però que a mi m'han ajudat a inculcar-me el verí de l'escriptura. Catalunya és un país ple de gent enamorada de les lletres que escriu per desfogar-se, per dialogar amb un mateix o per pensar que algun dia publicarà aquella obra que el farà ric i famós.

La columna és un homenatge a gent del meu poble que he tingut el gust de conèixer i que ha escrit sobre la nostra història, fets i costums narrats amb senzillesa i honestedat. Gràcies a ells puc resseguir camins i recuperar records i memòria. La majoria ja no hi són i segur que me'n deixo: Josep Calvet, Esteve Fa, Francesc Falivene, Sebastià Gispert, Francesc Gifre, Pere Parés Capellera, Emili Soler Vicens, Guillem Sureda, Josep Vila Soteras, i, especialment, l'Antoni Mascort i Josep Cantó, que encara estan entre nosaltres.