‘Quadern gris'

Fa anys que tinc per costum emportar-me de viatge els llibres de viatge de Josep Pla. Si vaig a una ciutat on ell va ser, agafe el volum corresponent i procure llegir-lo o fins i tot “caminar-lo”. Llegir les descripcions de Pla sobre Florència o Estocolm mentre camines pels mateixos carrers que ell va transitar és una gran i agradable experiència. A Nova York és un dels llocs on més m'agrada fer-ho. El quadern americà de Pla no és tant una guia a l'ús com un compendi de sociologia kulak (que en diria Fuster). Algunes de les descripcions i retrats de la vida als EUA són senzillament insuperables: els gratacels convertits en un ramat d'espàrrecs metàl·lics, aquella imatges dels tamborets… La sorpresa aquesta vegada ha estat, però, que acaba d'aparèixer el Quadern gris en anglès, The Gray Notebook i trobar-me'l en totes les llibreries. El vaig comprar a la McNally on el tenien força destacat a l'aparador. En va parlar amb una crítica un poc confusa però molt positiva el The New York Times i altres publicacions especialitzades li han dedicat un espai notable. Sembla que finalment el món anglosaxó està disposat a encarar-se amb el nostre gran escriptor. Al·leluia. Després de comprar-me'l no vaig resistir la temptació de seure a llegir-lo. Volia saber com sonava el Quadern gris en llengua anglesa i crec que cal felicitar de manera efusiva el traductor. Excel·lent. A la crítica del Times deien que llegint pàgines a l'atzar el llibre era tan universal que, malgrat retratar un petit país de fa prop de cent anys, ben bé no podies saber ni quin era ni de quina època. I això, que efectivament és així, em sembla l'elogi més encertat.