Sense títol

Els del compte @UberFacts –especialitzat en informació tan inútil com imprescindible– acaben d'anunciar que ni Bill Gates ni Mark Zuckerberg ni Steve Jobs ni Thomas Edison tenien estudis universitaris. Hi haurien pogut afegir Woody Allen, Pablo Picasso, Kevin Bacon, David Bowie... Ara bé, que hi hagi músics, actors i artistes sense estudis que han excel·lit en els seus camps respectius potser no sorprèn tant: el talent i la voluntat poden més, de vegades, que tot un grapat de diplomes. Però, i els escriptors, pregunto, ja que estem en plena melangia post-santjordiesca? Hi ha força gent –sobretot els no-lectors– que confonen escriptors amb intel·lectuals i per tant donen per fet que tots els autors han d'haver passat per la universitat, si us plau per força. Doncs, William Shakespeare no va passar per cap. Ni Jane Austen, ni Charles Dickens, ni H.G. Wells, ni George Orwell, ni Truman Capote, ni William Faulkner, ni la Rodoreda, ni en Vinyoli, ni en Salvat-Papasseit, ni en Fuster, ni en Pujols... De fet, és possible que les facultats de lletres, sobretot –amb la seva tendència a primar les idees a seques per damunt de les emocions– tinguin un efecte més aviat negatiu sobre qualsevol qui vulgui expressar-se a través de la paraula escrita. En el meu cas, si més no, vaig haver d'esforçar-me durant ben bé una dècada per desfer-me de l'intel·lectualisme erm que havia respirat, ineluctablement, a la universitat (i això que me'n feia escàpol sempre que podia). Durant tot aquell temps, de fet, em sentia brut, contaminat i mentalment minat. Deu ser per això que acabo de donar als fills un marge de sis anys (ells ara en tenen onze) per decidir si realment volen fer els exàmens de la selectivitat. Al cap i a la fi, un títol no garantirà pas que tinguin èxit en la vida, ja que aquesta –i em sembla que a Catalunya la gent ho té més present que en alguns altres llocs– no és sinó una llarga improvisació imprevisible, sense cap garantia que valgui. D'aquí el seu interès.