Retrats de frontera

La tanca que traça la frontera entre Mèxic i els Estats Units evidencia el distanciament polític entre dues comunitats que, a efectes identitaris, tampoc són tan llunyanes. La ciutat de San Diego, la més important a pocs quilòmetres de la frontera mexicana, deu la seva història als primers missioners franciscans que van establir-se a l'actual costa oest dels Estats Units, el 1769. Avui, mentre la ciutat acull la base de la flota del Pacífic –amb 95.000 soldats i personal militar estacionats a l'entorn del flamant i museístic portaavions USS Midway–, alguns diuen que el 50% de la seva població també té orígens hispans. El trolley de la ciutat, de fet, té l'última parada de la línia blava a la problemàtica Tijuana.

Frontera amb Mèxic. Cues. Aglomeracions de vehicles que fan hores d'espera mentre els guàrdies fronterers escorcollen passaports, fan ensumar els gossos o revisen maletes. Tijuana –assolada durant anys pel narcotràfic– ha desenvolupat una gran economia submergida entre els artesans i els venedors ambulants que ja tenen parada permanent entre les riuades de cotxes que avancen, a poc a poc, cap als Estats Units. Fins i tot, talles de verges i santcrists de dimensions humanes es passegen entre carrils. I, no només per Setmana Santa. Al sud, el retrat d'una societat que ha patit una doble crisi: l'econòmica i la de la corrupció; la Baixa Califòrnia calorosa, desèrtica i classista que, avui, espera que el turisme torni a donar oportunitats econòmiques a algunes ciutats, com Rosarito, que han fet una tasca important per sanejar els cossos policials i tornar a inculcar al visitant (sobretot, estatunidenc) que la zona és segura. L'enoturisme a la vall de Guadalupe, el sol i platja i les llagostes a preu de saldo de Puerto Nuevo. Al nord, el militaritzat gran San Diego –l'armada dóna 142.500 llocs de treball, el 20% del total–, la gran indústria de l'entreteniment (el Sea World, residència de l'orca Ulisses, i el mastodòntic zoològic) i les exuberants cases de Coronado Beach, valorades algunes en 8 milions de dòlars.

Sota el mateix clima, al llarg de la mateixa naturalesa desèrtica, el mur dibuixa una frontera evident entre el progrés i la desolació. Alguns locals miren per les escletxes que s'han fet a la tanca les zones de regadiu californianes que s'estenen al nord. Agricultura altament tecnologitzada com a emblema del que avui són els Estats Units. No és d'estranyar, ja que el biotech és el tercer sector econòmic més important de la zona. Fins i tot, el control fronterer nord-americà és un bullidor de càmeres robotitzades, escàners i dutxes desinfectants, no fos cas que s'infiltrés algú no desitjat. Per exemple, en Faisal, el passaport saudita del qual no va convèncer en Fortunato –el policia estatunidenc, mescla d'orígens mexicans i asiàtics– que era estudiant de l'Emerson College de Boston i que va ser obligat a sotmetre's a una inspecció secundària, mentre l'agent demanava informes a la Interpol. “No puc passar mai tranquil cap frontera amb els Estats Units”, es resignava l'estudiant dins de la furgoneta, on viatjava amb els seus companys de classe.

La psicosi del terrorisme, sempre present després de l'11-S al país de les grans oportunitats. El somni de molts centreamericans és abandonar societats devastades, devaluades i trinxades enlluernats per l'ascensor social nord-americà, que ha permès que molts hermanos portin, de portes enfora (l'economia familiar, als Estats Units, ja és una altra cosa), una envejable American way of life. La cara i la creu de l'antiga Califòrnia, colonitzada per espanyols, en part cedida finalment als nord-americans.