Gestos de dolor

Quan un jugador de futbol es fa mal (mal de veritat) durant un partit, acostuma a quedar estès a terra, força immòbil, amb independència de si el joc s'atura o continua. Durant aquells segons, discrecionals, en què el jugador està sol a terra, amb el cos calent en contacte amb la gespa freda, el cervell del jugador intenta processar la magnitud de la tragèdia en funció de les parts del cos que es nota. Perquè el dolor és notar-se. Després s'hi acostaran companys, rivals, fisios i doctors a mirar o a diagnosticar.

El que passa és que el futbol és una competició i un reglament. I també passa que no tot el mal és mal de veritat. Fins i tot pot ser que no hi hagi mal. Però sí que hi ha el gest, l'escenificació del mal, que pot tenir rendiment. Per això hi ha jugadors que, afectats per un mal menor, opten per la realitat augmentada. Són els que es posen la mà, immediatament, al lloc del mal. Aquesta és una reacció lògica. Els nens, quan es fan mal, ploren, i com que ni parlen ni es posen les mans al lloc del mal, es triga a saber a on se l'han fet. Els jugadors (biològicament adults) no ploren, però es toquen el mal. Amb aquesta reacció, d'entrada natural, donen pistes a l'àrbitre sobre el punt exacte on han rebut. En aquests casos, el mal passa a segon pla i la dramatització, a primer.

Per a un tercer, escatir fins a quin punt hi ha mal intern o sensació externa de mal no és fàcil ni senzill. Un cop a terra i sabedor que no cal patir gens, el jugador cau en la temptació de (com diria el mestre Puyal) posar-hi més pa que formatge. És aleshores que es prova de forçar la sensació de mal fins a provocar una targeta. I amb la targeta arriba la fi de l'externalització del mal. Un cop mostrada la targeta, no cal fingir més. Perquè la targeta al contrari cura el mal propi.

Modernament s'ha posat de moda la modalitat de colpejar compulsivament a terra amb el puny. És la rebequeria en versió adulta. Els nens ploren i piquen de peus a terra per manipular. Alguns futbolistes (biològicament adults) piquen amb el puny a terra i fan riure.