Desclot
Duaners vocacionals
Una certa política s'ha guanyat amb escreix la desgana amb què la gent se la mira. El cansament que fa que els votants potencials se'n desentenguin. És una política absurda en què “l'esquerra” només es diferencia de “la dreta” per la retòrica i la divisa. Més enllà d'això, tots fan igual. És la política, per exemple, que perpetra el PSOE sovint contra el PP. Ahir mateix la cap de llista per Madrid en les pròximes eleccions europees va venir a Catalunya a repetir esquemes idiotes. Elena Valenciano, com que alguna cosa havia de dir, va dir que demana un “no com una casa a Mas, Rajoy i Merkel”. Molt bé, Elena. Encara plana en la memòria popular el no “com una casa” que José Luis Rodríguez Zapatero va fer a Angela Merkel. Quan la cancellera alemanya va tocar el xiulet, el president espanyol del moment es va quadrar i va embeinar-se el dèficit públic. Després el mateix PSOE va acceptar reformar la sacrosanta Constitució amb el PP perquè pagar el deute sigui prioritari per sobre de qualsevol altra consideració. Què va dir Zapatero a Merkel? Amén. Per si amb això no n'hi hagués prou, ahir també Elena Valenciano en va deixar anar una altra que l'alinea amb Mariano Rajoy. Sí, Rajoy. La cap de llista del PSOE va proclamar que als socialistes no els agraden “les fronteres”. Si els desagraden, com a Rajoy, haurien de suprimir les de Melilla i Gibraltar. I el dia que Catalunya es proclami independent, no haurien de vetar la seva permanència dins la Unió Europea. Sense fronteres, Elena.