Votem!

He tingut la sort de participar en un dels actes que munta el “casinet” de Lloret de Mar, menat per Joan Domènech Moner i el seu equip. Vam parlar de literatura, és clar. I també, inevitablement, de política. A casa nostra, i a hores d'ara, parlar de política vol dir parlar del procés cap a la independència, o, almenys, de la consulta que tanta basarda provoca en les altes esferes de Madrid (veges tu per què deu ser). Hi vaig sentir opinions diferents, com és d'esperar en una societat plural. Però el que em va cridar poderosament l'atenció va ser la recomanació de Ramon Vilaró, que, com a periodista, ha estat corresponsal a Brussel·les vuit anys. Essent, doncs, un bon coneixedor de la política europea, calia escoltar-lo: va dir que seria més que oportú que Catalunya s'aboqués a les properes eleccions al Parlament Europeu; tant se val a qui votem, deia l'intel·ligent periodista, el que compta és que ens hi aboquem, que votem. Si aconseguim que Catalunya tingui un gruix notable de votants, serem titulars de tota la premsa, sense cap mena de dubte –va insistir.

Ja ho sé, que les europees, per aquells mecanismes psicològics i inconscients amb què tots ens desinteressem d'un afer polític com més lluny el percebem, tenen pocs votants. Però ara mateix necessitem que Europa ens miri. No a una regió que clama per la independència, sinó cap a una població que se sap nació europea, que se sent nació europea i que vota Europa.

L'argument, fonamentat com estava, em va resultar convincent. Així doncs, estimats lectors, us prego que feu ús de les xarxes socials que tingueu més a l'abast i que m'ajudeu a difondre el missatge: votem! Votem massivament a les europees. Cadascú el candidat que més confiança li mereixi, però tots amb la nostra papereta fent acte de presència en una Europa que ara ens mira amb un cert desdeny i que ens somriurà d'orella a orella quan siguem un estat (i a fe que aleshores ens faran falta tots els amics del món).

Difoneu-ho: votem. Votem.