Intèrprets

Els traductors publiquen la seva feina. No és el cas dels intèrprets, que actuen “en directe” i dels quals s'espera màxima discreció. La fama els arriba amb comptagotes i a posteriori. Un cas famós és el de l'intèrpret de Nixon en la històrica visita a la Xina de Mao el 1972. Durant les converses, Nixon va preguntar a Zhou Enlai què en pensava de la Revolució francesa i el carismàtic dirigent va respondre que era “massa aviat” per valorar-ne les conseqüències. D'aquí va sorgir un mite sobre la peculiar perspectiva històrica dels polítics xinesos, però en realitat l'intèrpret confessa que va ser un malentès. Zhou Enlai va pensar que es referia al Maig del 68 a París i no pas a la Revolució francesa del 1789. L'intèrpret es va permetre una llicència poètica i no va desfer el malentès fins que... es va jubilar. Fa poc, la mort de Hugh Lunghi, l'intèrpret entre Churchill i Stalin a les conferències de Ialta i Postdam (on, per dir-ho ràpid, els aliats es van repartir el món en acabar la Segona Guerra Mundial), ha fet recuperar anècdotes semblants. Per exemple que a Lunghi –que s'havia enamorat d'una noia russa– no li va servir de res que l'oncle Joe (Stalin) li garantís que la noia podria acompanyar-lo a Anglaterra. Quan la parella era al tren, Stalin ja havia ordenat que la KGB la detingués acusada de traïció i l'enviés als gulags de Sibèria. El domini del rus de Lunghi, però, va resultar decisiu per a una descoberta extraordinària a Berlín. En acabar la guerra, els soviètics custodiaven el búnquer del Führer, que en aquell moment es considerava simplement “desaparegut”. Lunghi tenia curiositat pel lloc i, simpàtic com era, va aconseguir que els soldats l'hi deixessin entrar. Quan ja estava a punt de marxar, va observar una pila de cendres a prop de la sortida: “Això? Són les cendres de Hitler i la seva amant”, van dir-li. Gràcies a l'intèrpret es va saber que Hitler s'havia suïcidat, un detall que fins llavors els soviètics s'havien guardat només per a ells.