Crispació

Pere Navarro va assistir diumenge tranquil·lament a la primera comunió d'una neboda a la catedral del Sant Esperit de Terrassa i, en sortir, una senyora “d'uns 50 anys” i de “classe mitjana” li va clavar un cop a la cara després de dir-li “grandíssim fill de puta”, segons ha explicat el primer secretari del PSC. L'actitud de la senyora, sigui qui sigui i tingui els motius que tingui, és inacceptable. Això és obvi, i no hauria de ser necessari emfatitzar-ho. En l'actitud de la senyora no hi ha adversativa possible. Ara bé, em permetran que a la mateixa defensa que faig i la solidaritat que expresso amb l'exalcalde de Terrassa hi afegeixi una adversativa, un però, en la seva reacció. Entre altres coses perquè ell és el primer a dir que “políticament l'agressió té transcendència”. Perquè dir que l'agressió que ha patit és “el resultat del clima de crispació que es viu”, que ho nota “en les mirades i els insults”, i el fet de culpar-ne l'anomenat procés sobiranista, em sembla irresponsable i un intent d'aprofitar un fet censurable per treure'n rèdit polític. Si la senyora en qüestió ha agredit Navarro per l'actitud política del PSC davant de la consulta, el fet no es pot convertir en categoria. Però és que Navarro ni tan sols ha pogut aclarir que el motiu sigui aquest, més enllà “d'una intuïció i un ambient que es va palpant”, i d'assenyalar com a sobiranistes les senyores de 50 anys de classe mitjana. Deu ser per allò de la tieta convergent. El PSC ha instrumentalitzat el cas. Ciutadans i el PP l'han seguit amb fruïció. Ara resulta que no només les famílies estan dividides i no es reuneixen per Nadal, sinó que també hi ha violència al carrer, fins i tot per Sant Jordi. Però, posem que la societat catalana està dividida, per què quan s'imposa seguir a Espanya diuen que hi ha convivència, però quan es planteja seriosament la independència, aleshores diuen que tot es trenca?