Son a les orelles

No hi ha res a fer. Estem condemnats a arrossegar-nos mig morts de son perquè un grapat de babaus no es posen d'acord a l'hora de conciliar la vida laboral, la familiar i l'oci. Qualsevol que hagi viscut en un país civilitzat sap que plegar d'hora de la feina i gaudir de més temps per estar amb els teus, fer esport, anar al teatre o simplement descansar és molt satisfactori i beneficiós per a l'esperit i per al cos. En canvi aquí estem entestats a prolongar irracionalment els àpats del migdia, convertint les jornades de tarda en una tirallonga infinita d'hores. Tot plegat fa inevitable sopar tard i acabar l'horari d'oci més enllà de la mitjanit. I com que l'endemà el despertador sona quan toca el resultat és una espiral diabòlica que es tradueix en un dèficit crònic d'hores de dormir. Concretament 51 minuts menys que la resta dels europeus, una xifra que explica que molts ciutadans pesin figues camí de la feina o vagin mig zombis sobretot a mesura que avança la setmana.

Ara s'ha obert un debat sobre la necessitat d'avançar el prime time de les televisions perquè les pel·lícules, debats, concursos, programes d'humor, etcètera, acabin més d'hora i així el personal agafi el son abans. Es com posar aigua en un cistell. La programació de les teles respon a la irracionalitat horària imperant i ofereix els seus millors productes quan els ciutadans estan a punt per veure'ls, és a dir, a partir de les deu de la nit. A partir d'aquí la batalla és sobre qui aconsegueix mantenir més temps més nombre d'espectadors. Perquè quant més es prolongui aquest període, més pujaran les audiències i el preu de la publicitat. Per trencar aquest cercle viciós cal doncs una racionalització general dels horaris. Primer, recuperant el flux natural, el de Greenwich, en lloc de l'actual importat pel franquisme d'Alemanya. I després, adequant la vida quotidiana i laboral a la realitat del nostre entorn. Perquè ja no val la justificació recurrent del caràcter mediterrani acostumat a la vida noctàmbula. Siguis català o suec, la son de les orelles només te la treus dormint.