Canalejas

La veritat és que em vaig alegrar quan vaig llegir la notícia que l'Ajuntament es comprometia a tirar endavant un projecte ciutadà encaminat a donar una nova vida i un nou impuls al passeig Canalejas de Girona, certament durant massa anys abandonat, trist i fosc. Segurament, l'arquitecte no va estar gaire encertat dibuixant uns balconets a manera de glorietes sobre el riu, però després d'una breu polèmica i amb el compromís municipal de tirar endavant el projecte obviant aquests elements estranys que en realitat encarien les obres, semblava que la cosa podia acabar reeixint. Em va estranyar no veure la realització d'aquest projecte en els pressupostos per a aquest any 2014, però em vaig interessar pel tema i un alt càrrec municipal em va assegurar que el projecte tiraria endavant tot i no haver-hi partida, ja que els diners es traurien del romanent del 2013. No ha estat així, i els diners, si és que hi són, s'han desviat a uns altres compromisos urbanístics. Segur que el carrer Bisbe Sivilla necessita un arranjament urgent, i més després del calvari que els veïns han hagut de patir amb motiu de les obres de l'AVE, però també ho és que el carrer dedicat al polític liberal espanyol semblava ser una aposta del govern municipal per donar contingut al destí turístic que diuen voler impulsar per a la ciutat. La seva centralitat, un mirador esplèndid de les cases del riu, amb els campanars de Sant Feliu i la catedral com a taló de fons d'un conjunt excels, feien que la urbanització d'aquest mal anomenat passeig, esdevingués urgent per tal de donar sentit a la remodelada plaça de la Independència, a la presència de La Planeta com a punt d'irradiació cultural, a la punta de llança d'un nou concepte de cuina d'autor que és el gastrobar Bubbles, a l'existència d'un col·legi d'advocats dinàmic i a tot un conjunt urbà que necessita amb urgència la realització d'un projecte que, finalment, pugui fer possible la rehabilitació d'aquest espai ciutadà que des de massa temps ha estat com un calaix de sastre tant des del punt de vista circulatori com urbanístic. No cal que es facin els balconets com a miradors sobre el riu. Només cal que es comencin a fer coses noves a la ciutat i que no esperin a començar-les l'any vinent aprofitant que hi haurà eleccions municipals perquè aquestes argúcies la gent les cala, i la ciutadania sap distingir perfectament entre el polític bon gestor que es preocupa pel futur de la ciutat i el que es pensa que només amb les promeses cauran els vots.