A treballar

Silvio Berlusconi haurà de treballar a partir de la setmana vinent. En compliment de la seua condemna, a partir del dia nou farà quatre hores a la setmana de feina a la Fondazione Sacra Famiglia, tractant i ajudant malalts d'Alzheimer. No podrà fer feina a les oficines ni tampoc participar en activitats recreatives. Diu el director de l'hospital, Paolo Pigni, que Berlusconi serà tractat com qualsevol treballador més del centre, una clínica privada catòlica pròxima a Milà, que ha estat triada pel jutge.

Berlusconi va ser condemnat per frau l'any passat, però en funció de les lleis italianes els majors de setanta anys poden esquivar la presó sempre que es dediquen als serveis socials que el mateix jutge els adjudica. En el cas que es produisca algun problema o que Berlusconi simplement no acudisca a la feina, l'exprimer ministre italià haurà de complir una condemna domiciliària.

De moment, i pel que se sap, Berlusconi anirà a treballar. El problema ha vingut de part dels familiars d'alguns dels malalts, que s'han negat a deixar que el seu parent tinga cap classe de relacions amb l'home que va dirigir Itàlia, cosa que ha creat un delicat problema al sistema judicial italià i a la mateixa clínica.

Normalment, quan un condemnat compleix aquest tipus de condemna és fàcil que ningú no se n'adone. El truc és tan senzill com presentar-lo davant dels malalts com un voluntari. Però amb Berlusconi la figuració no seria possible. Tot Itàlia sap que, si va a aquella clínica toscana és perquè el jutge l'amenaça amb l'arrest domiciliari. I hi ha familiars que consideren simplement que no se'n poden fiar per a res, ni a l'hora de repartir pastilles o menjars, cosa que, sincerament, no m'estranya pas