Cafè còrnic

Londres acaba d'atorgar a Cornualla (al sud-oest d'Anglaterra) l'estatus de minoria nacional. Però s'ho mereix? Els orígens del país es remeten al segle I d.C., quan els romans van envair les illes britàniques i van obligar els habitants originals, els celtes, a retrocedir a Gal·les, Escòcia i Cornualla (des d'on molts van fugir al que és avui la Bretanya francesa: el còrnic és gairebé intercanviable amb el bretó). Un mil·lenni després, apareix el còrnic escrit (la primera versió de la llegenda de Tristany i Isolda es va escriure en còrnic i les obres de teatre religioses ídem gaudien d'una enorme popularitat fins a l'època tardomedieval). Al segle XVI, però, els anglesos van començar a imposar el seu idioma amb el resultat que a finals del segle XVII, el còrnic tan sols es parlava a l'extrem oest del país; les llegendes i les obres medievals s'havien perdut del tot; i els mateixos còrnics ja no mostraven cap interès en la pròpia història o cultura. Els últims parlants nadius de la llengua van morir cap a finals del segle XIX. Va ser aleshores que petits grups d'erudits van intentar revifar l'idioma (per bé que aquest no es va normativitzar definitivament fins al 2008). Avui en dia, en còrnic hi ha classes per a adults i nens –i diverses activitats culturals– però només mig miler de persones el parlen habitualment, d'una població total de mig milió, la majoria de la qual mai no ha demanat cap estatus nacional. Per què David Cameron ha decidit, ara i de cop, atorgar-los-ho? I per què Nick Clegg, el seu soci liberal, ha promès que invertirà força diners en la promoció del còrnic? Podria ser perquè Cornualla vota exclusivament pels conservadors i liberals (mai pels laboristes)? O perquè tot plegat és una oportunitat per demostrar als escocesos (que potser s'escindiran del RU) que no n'hi ha per tant, ja que Londres és tan respectuós amb totes les nacions celtes? Sobretot Cornualla, que, com Cameron i Clegg saben perfectament, no s'escindirà mai.