La columna
Sants Pares sants
Sense el papa Francesc, Joan XXIII mai no hauria arribat a sant. Beneït papa Francesc. Gràcies
Si haguéssim de resumir la història de l'Església i de gairebé totes les religions, arreu hi trobaríem el joc entre la llei i la promesa. Ho deia sant Pau i sense que pugui enrabiar-se'm ningú la beatificació dels Sants Pares juga a aquesta contradicció. Joan Pau II fou la llei i Joan XXIII la promesa. Hem d'entendre Joan Pau II, era polonès, catòlic defensant-se a canonades o a càrregues de cavalleria dels russos ortodoxos a llevant, dels luterans alemanys a ponent i dels austríacs catòlics que també se n'aprofitaven. Si la memòria no em falla, Polònia fou repartida tres vegades i tres vegades es va refer, valenta, caparruda i catòlica encara més caparruda. No hi havia remei. Un papa polonès xocant amb els fervors del Concili havia de carregar-se aquest i deixar-lo en els somnis d'uns quants que se'n consolaven cantant cumbaiàs.
Amb tots els respectes, Joan Pau II fou un papa funest per a Catalunya, costa d'entendre, però fou així. Venint d'un poble esquarterat tantes vegades no va entendre mai el nostre dret a ser lliures. Benet XVI se'l sentia molt proper, volia canonitzar-lo, i tota la cúria tant se val, estava amb ell. Ja el tenim canonitzat i, encara que us faci estrany, és una bona nova. Hi ha una salvació per als de la biga dreta de la llei.
A l'altre cap hi ha Joan XXIII, que va governar l'Església amb la bonhomia d'un rector de poble que se les sap totes, totes en un sol somriure d'esperança que va donar-nos a tots. Entre tots els papes del segle XX, molt respectables tots, si voleu, fou un raig d'aigua fresca, amb la bonhomia d'un vell amb l'humor inesgotable d'un italià del nord. Amb ell respiràvem i dormíem més tranquils, a la cadira de Pere s'hi asseia un vellot venerable que tenia alguna cosa d'olor de terra de trepadella i de préssec de vinya del meu mossèn Tronxo.
Parlant clar, sense el papa Francesc, Joan XXIII, canonitzat sense cànons pel poble, mai no hauria arribat a sant d'altar de valdre el parer de la cúria, dit ben clar, el poder de la llei. Beneït papa Francesc. Gràcies.
