A la tres
Gerry Adams no és català
Llegir una novel·la no deu ser la manera més ortodoxa d'adquirir coneixements sobre el món real, tot i que la ficció pot compensar la falta de realitat amb la capacitat de construir la veritat amb unes dosis de versemblança i realisme que retraten amb precisió i eloqüència els fets que volen recrear. És el que passa amb Retorn a Killybegs, de Sorj Chalandon, una obra publicada recentment per Edicions de 1984 on l'autor, periodista expert en el procés nord-irlandès, narra una història, centrada en un militant de l'IRA confident dels anglesos, que permet acostar el lector a una situació impactant explicant com un conflicte polític pot aconseguir difuminar la frontera entre bondat i maldat, entre raó i culpa, i submergir tota una societat en un marasme de degradació moral, de violència delirant, de terror i desesperació on tothom és víctima i botxí.
El llibre resulta oportú arran de la notícia protagonitzada pel líder carismàtic del Sinn Féin, Gerry Adams, al qual el passat li ha esclatat a la cara d'una manera tan sospitosa com inoportuna. Llegir Retorn a Killybegs pot ajudar-nos a entendre la complexitat recaragolada d'una disputa entre dues nacions de forces desiguals, a valorar la capacitat homèrica que han tingut els nord-irlandesos per pacificar el seu relat. Però alhora, per contrast, aquesta lectura i el cas Adams ens fan obrir els ulls, un cop més, sobre la gran potencialitat que presenta el cas català respecte d'altres exemples arreu del món. Contra la violència extrema, la dissolució moral de l'individu, la brutalitat com a dogma, la intolerància sectària i la desconfiança enquistada, Catalunya aporta al món la fermesa de l'esperit democràtic i, per més que algun temerari irresponsable s'entesti a sembrar llavors de confrontació, la capacitat d'un poble d'avançar cohesionat. El nostre model no es basa en la força sinó en la solidesa.