I si hi ha crispació, què?

I si hi ha crispació, què? Jo no sé si la dona que va donar una bufetada a Pere Navarro ho va fer impulsada per l'ambient de crispació per culpa del procés sobiranista que el bufetejat va tenir molta pressa i molt de gust a denunciar. Però tampoc no sé per què de seguida des de tots els fronts del sobiranisme es va dir i insistir que no existeix cap mena de crispació ambiental a Catalunya i que és una invenció dels unionistes, que certament van ser una sola veu per fer costat a la teoria de la crispació de Navarro. Vull dir que sí que entenc que els independentistes (o els partidaris del referèndum, per fer-ho més ampli) hagin negat que hi hagi un clima de crispació, perquè una de les coses que està fent més bé tot l'espectre que impulsa el procés és ser radicalment democràtic, cívic i pacífic. Però jo penso que una cosa és això, que és totalment cert, i una altra és que una gran majoria de catalans estiguem tips de tantes coses que, més que tips, n'estiguem fins al capdamunt i fins i tot crispats.

Sí. Per això dic: I si hi ha crispació, què? No vol pas dir que vulguem que el procés no es desenvolupi en termes democràtics, cívics i pacífics, fins i tot festius. Volem que sigui així però també volem, si més no jo, tenir el dret a estar enfadats i fins i tot crispats per coses que, si més no, no ens poden deixar indiferents. No em sembla, per exemple, que l'ambient hagi de ser una bassa d'oli quan un tribunal acaba d'imposar que si un sol alumne vol classes en castellà, tota la classe haurà de tenir la classe en castellà. I em revolten moltes coses més. Com ara els insults que rebem constantment els catalans pel sol fet de voler ser-ne. Que es continuïn retallant competències a Catalunya. Que s'hagi institucionalitzat el menyspreu sistemàtic a la cultura i la llengua catalanes. Que s'escanyi econòmicament Catalunya i que haguem d'aguantar polítics com ara els successius presidents extremenys insultant la nostra intel·ligència. O que un govern espanyol que tapa indignament el finançament irregular del partit que li dóna suport doni lliçons de democràcia dia sí dia també. Que mantingui uns índexs d'atur que són una vergonya mundial i que encara presumeixi de com governa. I podríem continuar i continuar.

Vull dir, en definitiva, que no és incompatible estar crispat i no voler fotre cap bufetada a ningú. Però sí determinat a agafar la porta i no haver d'aguantar més tanta indignitat.