Opinió

De set en set

En venda

La malta és un succedani del cafè que va tenir molt de predicament durant la misèria de la postguerra. Malta és un succedani de país que està explorant noves maneres de sortir de la crisi aplicant la política del mínim esforç. Res de reformes estructurals ni retallades de serveis ni puges d'impostos, el que el govern actual (socialista) ha ideat per obtenir ingressos suplementaris és posar preu a la nacionalitat i concedir-la a qui pugui pagar-la. No està a l'abast de qualsevol aspirant: segons Le Figaro de dissabte passat, es tracta d'esquitxar 1,15 milions d'euros, mig milió dels quals en forma d'inversió immobiliària. I no cal residir-hi sempre, sembla que amb la meitat de l'any n'hi haurà prou; però un cop els nous maltesos tinguin el passaport, passeu-los a buscar. Per acabar-ho d'adobar és una empresa privada, Henley & Partners, la que s'encarrega dels tràmits. Es calcula que Malta obtindrà 1,35 miliards de dòlars en cinc anys. Si algú no estava segur d'abstenir-se de votar en les pròximes eleccions al Parlament Europeu, o de votar la llista més euroescèptica que s'hi presenti, que pari atenció en la picardia maltesa. Perquè els no europeus que per aquest procediment esdevindran maltesos, seran automàticament també ciutadans europeus, amb tots els drets, els avantatges i la llibertat de circulació que això comporta. Què pot entrar per aquesta porta de luxe oberta? El límit és la imaginació. Ningú no serà tan ingenu per pensar que només rics jubilats interessats en la dieta mediterrània i el clima càlid respondran a l'oferta. Què en pensarien els pares fundadors de l'europeisme? Com ara Jean Monnet, que deia: “Res no perdura sense les institucions”, que “quan estan ben construïdes poden acumular i transmetre la saviesa de generacions successives.” Les de la UE semblen obsedides a continuar endavant costi el que costi, però són incapaces d'aturar-se a pensar quantes coses s'estan fent malament. No fa tant de temps que semblava que ser europeu esdevindria una cosa important en el món, però comença a ser un fart de riure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.