Esportistes

Maradona va fer un gol decisiu amb la mà i als argentins no se'ls va ocórrer dir que el partit s'havia guanyat amb males arts, sinó gràcies a «la mà de Déu». Mentre Luis Enrique jugava amb el Madrid, em vaig afartar de sentir que era un brut destraler, però de cop (quan el va fitxar el Barça) es va convertir en un brillant defensa contundent... Sé de sobres que en l'esport –tant per als que el practiquen com per als que s'ho miren– l'important no és participar sinó guanyar, i que de les normes només s'ha de saber que cal anar amb compte que no t'enxampin quan les infringeixes. Per això no em sorprèn la proclama del regidor d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, José Cosano, davant la desqualificació de l'atleta local Natàlia Rodríguez en el mundial d'atletisme. «Per nosaltres, campió és qui arriba primer, i Natàlia ho va fer», diu en una crida a participar en l'homenatge que demà es farà a la corredora. Queda clar: qui arriba primer guanya, i ja el poden desqualificar perquè ha deixat fora de joc un rival a empentes o a ganivetades, que la victòria moral no «ens» –és nostre, del barri, del poble o del país encara que no hagin corregut mai cent metres seguits– la trauran. Que la mateixa Rodríguez reconeix que hi havia motius per ser sancionada? No importa: és de les nostres, i «mereixíem» guanyar, i ho celebrarem.

Encara rai que en l'àmbit de l'espectacle esportiu es diuen i fan unes bestieses que en altres àmbits són impensables, perquè si no, els ciutadans de Tarragona haurien d'estar preocupats. No m'imagino que en unes eleccions municipals s'enxampés un partit fent una tupinada gràcies a la qual guanyés, i que Cosano donés suport a la candidatura tramposa amb l'argument que el primer és el primer, i que a més convidés els tarragonins a assistir a un homenatge al cap de llista sancionat per la junta electoral.