Els Pescadors de l'Escala

Amb cinquanta anys a l'esquena, els Pescadors de l'Escala celebren l'efemèride just al mateix temps que el nostre govern els acaba d'atorgar la Creu de Sant Jordi. De fet, ja ho sap tothom, no són cinquanta anys a l'esquena dels mateixos cantaires, perquè el grup musical ha anat variant de components tot al llarg d'aquest temps. De manera que la Creu de Sant Jordi ve a ser un gran homenatge a tots els cantadors i músics que hi han passat durant aquest primer mig segle, grup que és i ha sigut un dels pioners en aquest gènere de música i cançó.

Diuen que el nom d'Els Pescadors de l'Escala els va ser adjudicat de forma espontània pels primers públics que van tenir en aquell temps a partir del 1964, i que no va ser fins passats vuit anys, el 1972, quan el nom va ser adoptat en ferm i en exclusiva. Llavors era integrat per Simeó Català (un baix molt baix), Joan Ferrés (a la guitarra i gran facilitat en les segones veus) i Llucià Carbó (un tenor molt tenor). Els components, però, van anar canviant, va canviar també el repertori musical i la forma d'interpretar-lo, s'hi va incorporar en Carles Mallart (acordió) i el 1979 hi entrà a formar-ne part, com a contrabaixista, el meu amic Josep Joli. Però la seva participació, per desgràcia, va ser curta en el temps. Vet aquí que l'any 1980, tornant d'una actuació a Vic, van tenir un greu accident de circulació i el que en sofrí més greument les conseqüències va ser ell, en Joli. Es va veure obligat a mantenir-se apartat de l'activitat musical, i canvià de residència: de Roses es traslladà a Vilarnadal. Josep Joli, i no pas només en la seva època a Els Pescadors, era conegut amb el sobrenom d'El Metrònom pel fet de reunir tres virtuts: la quadratura o rítmica, l'afinació i la seguretat. Dono fe que aquestes virtuts (i moltes altres) encara sobresurten en el músic i la persona. Ara fa unes tres setmanes més o menys, em va telefonar molt content perquè a Els Pescadors de l'Escala se'ls havia atorgat la Creu de Sant Jordi. D'entrada em vaig estranyar que la cosa no passés, públicament, d'aquesta nominació. Però m'acabo d'assabentar que d'aquí uns dies, a l'Escala, hi haurà actes de celebració del cinquantenari i de la concessió de la Creu de Sant Jordi. El meu amic Josep Joli hi ha estat convocat i convidat, com a component important que va ser de la formació, tot i que no s'allargà gaire en el temps. Però s'ho mereix. Es mereix això i molt més. De sobres.