Un assumpte europeu

Aquesta setmana es va produir un fet molt transparent que demostra quin és l'estat de la qüestió catalana. El mateix dia van debatre els candidats del PP i el PSOE a les eleccions europees del 25 de maig, i els candidats a presidir la Comissió Europea a Brussel·les. Estem farts de sentir que el procés català es un assumpte intern de l'Estat espanyol, però resulta que el debat espanyol no va ni tan sols esmentar el tema, i alhora els candidats a presidir Europa van haver de dir-hi la seva. La realitat és molt tossuda, i per més que vulguin fer-nos creure que es tracta d'un tema intern, és evident que la independència de Catalunya ha agafat una dimensió europea i internacional. No és casualitat que el ministre espanyol que més en parla sigui el d'Afers Estrangers. Em consta que la diplomàcia espanyola va fer mans i mànigues per evitar que la paraula Catalonia sortís al debat de Brussel·les, però ja veiem quin és el pes internacional d'Espanya. A Europa hi ha moltes opinions sobre el tema, i entre els estats s'imposa la tendència natural a mantenir l'statu quo. Ara bé, el que ningú no s'atreveix a defensar a Europa és que els catalans no puguem votar. A la frase repetida que diu que “és un assumpte intern espanyol” ara s'afegeix cada cop amb més freqüència que “s'ha d'escoltar la veu dels ciutadans”. És un pas de gegant que hem aconseguit per mèrits propis i per demèrits de l'adversari. El 25-M ens hem de fer sentir a Europa.