Contraris falsaris

El senyor Margallo, ministre espanyol d'Afers Estrangers, no es cansa d'informar-nos de la similitud que tenen els processos sobiranistes de Catalunya i Ucraïna. En una compareixença davant els periodistes, va dir textualment “Si croa como un pato y nada como un pato, es un pato”. L'error en la definició de la manera, diguem-ne, fonètica, d'expressar-se l'anàtid en qüestió va ser àmpliament comentada en diversos mitjans. A mi, se'm va ocórrer aquesta resposta “Si croa como un pato, no es un pato, es una rana disfrazada de pato”. Bromes al marge, la pretesa similitud esgrimida pel senyor ministre és fàcilment desmuntable. Només cal posar de costat una fotografia de qualsevol tram de la Via Catalana del darrer 11 de setembre, i una altra captada als carrers de Donetsk, amb milicians armats amb fusells metralladora o amb edificis incendiats i cossos de víctimes per terra. I si no n'hi hagués prou amb aital comparació, explicar-li al senyor Margallo que els daltabaixos que sacsegen l'est d'Ucraïna no són per assolir la independència i crear un nou país sobirà, sinó per tornar a formar part de Rússia. La recent història d'Ucraïna ens mostra un territori que ha estat dividit, repartit, envaït per l'Alemanya nazi i fins i tot manipulat des del Kremlin per la dictadura soviètica. Què té a veure tot això amb Catalunya, històricament i ara mateix?

Una altra manera de demonitzar el president Mas i les forces polítiques i associacions cíviques que donen suport al seu projecte sobiranista és tractar-los de nazis. Comparar el molt honorable Artur Mas amb Adolf Hitler és un recurs que fan servir alguns mitjans per desacreditar-lo, quan és evident que no hi ha absolutament res que els aparelli. Diuen que les comparacions són odioses, però les que alguns fan servir en el nostre cas són, a més, ridícules i sense cap fonament, i més aviat fan pensar en aquells mètodes que emprava el franquisme per contrarestar les crítiques que li arribaven de fora: “països corromputs”, per referir-se a la majoria de països europeus que no simpatitzaven amb el règim del Caudillo, o el tantes vegades esmentat “contuberni judeomaçònic”, que mai no es va arribar a aclarir de quina mena de contuberni es tractava, ni on s'havien aplegat jueus i maçons per aliar-se en la fantasmagòrica conxorxa. És a dir, que ni en Mas és nazi ni Europa està podrida. N'est-ce pas?