Coalició

De la campanya electoral, poc es pot dir, malgrat que aquests dies han passat un munt de coses en la vida pública del país i de l'Estat. Tot indica que Europa és lluny d'Espanya, malgrat que és veritat que des de Catalunya l'afegit del procés sobiranista dóna interès complementari a la consulta. Contraposar les campanyes espanyoles i catalanes demostra, una vegada més, que mantenim preocupacions molt diferents, però totes contaminades pel debat identitari. Taula i coberteria a part mereix Felipe González, que ha entrat en campanya tot parlant del futur de la seva Espanya i de la necessitat d'una gran coalició de govern, sustentada en un acord entre els dos grans partits d'obediència espanyola, evidentment “si el país ho necessita”. I en aquesta direcció, el compañero Felipe fins apunta la fórmula d'“un govern del PP amb el suport del PSOE des de fora, o al revés, un govern socialista mantingut des de fora pels populars”. Talment, González visualitza que s'ha entrat en un període electoral en què tot s'ha d'equilibrar i conduir a les eleccions generals de l'Estat, però a la vegada obre un debat que agafa Rubalcaba amb el peu canviat i no ajuda al discurs oficial del seu partit. Sorprèn el plantejament del tema de la coalició en aquest moment, llevat que tingui a veure, i molt, amb el procés català. En un Estat sense tradició de governs de coalició i que fins no ha considerat les profundes crisis econòmiques o socials com a motiu d'explorar aquests camins, ara resulta que la qüestió territorial engresca una proposta com aquesta, com a sentiment d'ampli acord contra les “vel·leïtats” de la perifèria. Segur, fins parlant de coalicions, que Europa presenta un ventall de realitats molt variades i aquí, a casa nostra, també s'ha experimentat en processos de tota mena, però a Madrid no en tenim gaires provatures. Com sigui que durant un temps encara haurem de conviure amb ells i negociar-hi força la sortida, és per fer-nos pensar que s'invoqui la coalició salvífica per afrontar el tema territorial.