Dies de batre rècords

Aquesta edició de Girona, Temps de Flors ha estat, sorprenentment, l'edició en què s'han batut rècords de tota mena. Amb la crisi verdadera, que afecta a Catalunya milers i milers de famílies de treballadors a l'atur –res a veure amb les indigents– i la totalitat de la tradicional classe mitjana catalana, es preveia una baixada del nombre de visitants, i en canvi aquest ha augmentat entre un 10 i un 15%. Els pàrquings d'autocars, els bitllets de tren amb destí a Girona i les processons de cotxes a punt d'aparcar als menjadors, en són una prova.

Els foresteròmetres del carrer de la Força, l'escalinata de la catedral, Sant Nicolau i la plaça de l'Oli, rebentats per l'ús desaforat al qual són sotmesos, i l'hoteleria gironina desbordada en són la confirmació. L'única nota negativa l'han sofert els botiguers, perquè només els han visitat per preguntar: “Cap on queda Sant Daniel?”

La xifra d'indrets visitables ha augmentat. Vegeu aquí els imprescindibles: Sant Nicolau, Sant Lluc, Sant Feliu, Sant Martí, catedral, Sarraïnes, Banys àrabs, plaça dels Jurats, casa Lleó Avinay i jardins dels Alemanys i Gironella, 10 espais; exposicions florals, grans i petites, totes en un grup, 119; jardins i paratges naturals, 11; comerç i flors (bancs, caixes i restaurants, entre altres), 26; patis, 111. En total, llocs visitables, 277.

No repetiré el que he dit una i altra vegada amb respecte a la circulació humanoide. El que és lamentable és que tots els visitants forasters resten frustrats, perquè el que arriben a veure amb una visita de mig dia, que són un 85% de la totalitat, no respon al que difonen els mitjans i internet; són veus negatives que difícilment tornaran.

Pretendre que circulin amb el plànol a la mà pels itineraris marcats és una utopia. Ho han provat els que han dissenyat els recorreguts de fer el del Jardí de la Infància a la plaça dels Apòstols? Una delícia!