‘Qué bueno que viniste', María
La querella argentina es va posar en marxa el 2010 per la denúncia de Darío Rivas, ciutadà argentí i fill d'un alcalde republicà que va ser afusellat l'octubre del 1936 a GalíciaFINAL
És difícil creure que la investigació de la jutge Servini de Cubría acabi amb alguna condemna, i no per falta proves, simplement perquè Espanya no ho permetrà
Merçona Puig Antich és una dona valenta. Com ho són obligadament des de fa quaranta anys en la recerca de la justícia les seves tres germanes, Imma, Montse i Carme. Valenta i decidida. Per això, quan el maig de l'any passat el govern espanyol va maniobrar per impedir que prestés declaració davant la jutgessa argentina María Servini de Cubría a través del sistema de videoconferència, des de l'ambaixada de l'Argentina a Madrid, no es va arronsar. Va plantar cara a l'estratègia del govern de Mariano Rajoy de dificultar al màxim les seves ànsies de justícia, va comprar un bitllet d'avió i va volar fins a Buenos Aires per formalitzar la querella contra José Utrera Molina, sogre d'Alberto Ruiz Gallardón, i altres franquistes per la seva implicació en l'execució al garrot del seu germà Salvador el 1974. De retorn a Catalunya, Merçona Puig no es podia estar de proclamar fins a quin punt se sentia reconfortada pel fet que un jutjat li hagués obert les portes i l'hagués escoltat en la denúncia de les il·legalitats que van envoltar la farsa del procés judicial que va tenir lloc contra el seu germà.
La querella pel cas Puig Antich és una de les 35 que víctimes del franquisme a Catalunya han formalitzat davant la magistrada María Servini de Cubría, que des del seu jutjat de Buenos Aires instrueix el que es coneix com a “querella argentina”. De fet s'hauria de denominar macroquerella, perquè la feina que té al davant aquesta magistrada és ingent, tant que ja ha demanat reforç per atendre les més de 300 denúncies que ja ha rebut de víctimes del franquisme de tot l'Estat espanyol.
Un procés judicial tan voluminós és realment assumible? Quasi quaranta anys després de la mort del dictador, té sentit i empara legal voler aixecar la pesada llosa sota la qual es va voler enterrar el franquisme? Els delictes de lesa humanitat que investiga la magistrada María Servini de Cubría no prescriuen i són perseguibles allí on sigui i quan sigui que s'hagin comès. Per tant, la magistrada argentina, emparada en el principi de justícia universal, està plenament legitimada per tirar endavant la seva investigació.
No es tracta només de donar consol i satisfacció a les víctimes, que d'això també va la justícia, sinó de creure de veritat en l'estat de dret i en la divisió de poders. Es tracta, per damunt de tot, d'investigar fins a les últimes conseqüències uns crims brutals i execrables que Espanya ha volgut oblidar però que molts espanyols no han volgut perdonar. És trist, molt trist, que l'actitud de Servini, i del sistema judicial del seu país, que de manera exemplar ha passat comptes amb els botxins de la dictadura dels generals, quedi tan lluny del capteniment de l'Estat espanyol –dels seus dirigents polítics, i de la judicatura–, que quan es parla de revisar la història mira cap a un altre costat. Per això és tan important la visita que inicia demà, tant que no desmereix el qualificatiu d'històrica.
Servini de Cubría té una agenda molt plena que la portarà a visitar Madrid, el País Basc i Andalusia, on prendrà declaració a diversos denunciants. Ve a interrogar persones que per la seva edat i estat de salut molt delicat no poden pujar a un avió com van fer la Merçona Puig Antich i d'altres, per desplaçar-se fins a l'Argentina. Ve a demostrar, al cap i a la fi, que la seva investigació va de veres i que no es deixarà condicionar per cap govern d'Espanya.
A Hores d'ara és una incògnita quin serà el tracte que la jutgessa rebrà de les administracions espanyoles. El primer indici serà la resposta que doni el poder judicial al seu requeriment perquè se li faciliti l'accés a dependències judicials de les ciutats que visita per poder-hi dur a terme els interrogatoris. En aquest sentit, ja fa uns dies Servini de Cubría va enviar exhorts a les autoritats judicials espanyoles, però ahir encara no havia rebut resposta de cap tipus. Tampoc se sap quina serà la resposta del Ministeri de l'Interior si es dóna el cas, que no es pot descartar, que la magistrada requereixi els serveis de la policia espanyola per dur a terme alguna diligència amb relació als querellats.
La jutgeSSA interrogarà, recollirà proves i formularà acusacions, com ja ha fet amb dos casos, en les persones dels torturadors Jesús Muñecas Aguilar i José Antonio González Pacheco. D'aquests ja n'ha demanat l'extradició i l'Audiencia Nacional la hi ha denegat dient-li que no té dret a ficar el nas en aquestes històries. És evident que Espanya seguirà dient que no a la magistrada tant en el terreny polític com en el judicial. Sigui quin sigui el final d'aquest laberint de la “querella argentina”, que sigui molt benvinguda la magistrada. Qué bueno que viniste, María!
Una jutgessa argentina, María Servini de Cubría, aterrarà demà a Espanya per descórrer la cortina de la Transició. Ve a furgar en el passat, en els crims del franquisme, i en la consciència dels que encara avui encobreixen aquell horror. Per als descreguts és una lliçó de justícia, una demostració que no hi pot haver amagatall per als botxins de la dictadura als quals la democràcia va donar nova, llarga i plàcida vida.
