Un notari de 1714
deixa constància de com la vida seguia abans i després d'aquell 11 de setembre
Ha aparegut, dintre de la col·lecció Acta Notariorum Cataloniae de la Fundació Noguera, el llibre Vintè manual de Francesc Duran, notari de Barcelona, 1714, amb edició i estudis a càrrec de l'historiador Joan Salvadó i Montoriol. Publica els 234 instruments que integren el manual i que van des d'una venda atorgada el diumenge 7 de gener fins a un conveni atorgat el diumenge 23 de desembre. L'objectiu d'una obra d'aquestes característiques és deixar constància de la forma com es desenvolupa la vida ordinària dels ciutadans en moments de forta convulsió política i social o, àdhuc, de confrontació bèl·lica. Perquè la vida –la petita història– sempre continua, passi el que passi, encara que resulti afectada pels esdeveniments.
Ens diu l'autor de l'estudi introductori que va escollir lliurement el protocol a editar entre els de dos notaris de similar importància. El primer fou Josep Llaurador i de Satorre, conseller cinquè de la ciutat i notari alhora de diverses confraries, raó per la qual el seu protocol recull les reunions que aquestes celebraren durant el setge. El segon –i triat– fou Francesc Duran i Mora, germà de l'important mercader Josep Duran i de l'adroguer Vicenç Duran, ambdós ciutadans honrats de Barcelona. Tots tres germans eren austriacistes i estaven connectats amb el comerç internacional; no és estrany, per tant, que en el protocol del notari s'hi trobin nombroses referències a la menestralia, així com sobre quatre confraries: la dels assaonadors, la de blanquers, la dels corders de cànem i la dels garbelladors. Dels tres germans, Vicenç va morir el 28 d'agost de 1714 en un combat que hi hagué a les ruïnes del convent de Sant Antoni i Santa Clara.
Entre els atorgants dels documents autoritzats pel notari Duran aquell any trobem persones que treballaven en oficis relacionats amb el mar i el comerç marítim (pescadors, mariners, barquers, descarregadors i mulaters); d'altres de relacionats amb el comerç en general (marxants, mercaders, corredors i llogaters de mules); artesans i venedors especialitzats (moliners, flequers, semolers, carnissers...); pagesos; hortolans; advocats; escrivans; metges; clergues; un agrimensor; militars, i diversos nobles: quatre marquesos i dos comtes. Tots aquests personatges ens mostren, en el Vintè manual del notari Duran, com va ser el setge que patiren els barcelonins, llurs persones, cases i pertinences, el darrer any de la guerra de Successió. “Pels documents que el formen podem saber –ens diu Salvadó i Montoriol– com era la guerra i la postguerra immediata dins la ciutat de Barcelona, per exemple que el dissabte 6 d'octubre de 1714 (document número 110) els soldats del rei Felip V ocupaven els claustres del convent del Carme –que subsistí fins al 1835– i els frares hagueren de reunir-se a la infermeria per tractar dels seus negocis.” Així mateix, aquests documents donen testimoni de com molts carrers de Barcelona i les seves cases resultaren malmesos a conseqüència del setge i, especialment, a causa de les bombes. “Els barris de Sant Cugat del Rec i Santa Maria del Mar, a redós de sengles temples parroquials, foren probablement els més afectats, pel fet d'ésser els més densament poblats i on es concentraven la manufactura i bona part dels negocis i activitats de la ciutat.”
El dilluns 3 de setembre se signà un debitori pel qual Francesca Vidal, vídua de Pau Vidal, adroguer de Tortosa, reconeix deure a Francesc Pla, com a administrador de la companyia formada entre ell i Josep Duran, 191 lliures a títol de préstec atorgat el 10 de maig de 1713. I el dilluns 14 de setembre, se signaren dos documents de possessió, en els quals Cosme Molardos, mariner i ciutadà de Barcelona, entra en possessió d'una botiga amb un portal a l'exterior, situada al carrer de Bell-lloc, de Barcelona, i d'unes cases i botiga amb dos portals a l'exterior, al carrer d'en Julivert, també de Barcelona, a títol de llegat del seu oncle Francesc Molardos, mariner i garbellador. La vida seguia abans i després de l'11 de setembre.