Temptacions totalitàries
El totalitarisme fonamenta la seva capacitat de seducció en la promesa d'una salvació terrenal, com una religió secular
Aquests dies estic finalitzant l'assignatura de pensament polític i, coincidint amb l'arrencada de les eleccions europees, em ronda la idea d'usar l'examen per preguntar als alumnes si consideren que al segle XXI es podrien repetir les experiències totalitàries que –de la mà del nazisme i de l'stalinisme- van sacsejar Europa durant la primera meitat del segle XX.
No seria una pregunta senzilla. Tot i això, d'entrada, esperaria que es referissin a les reflexions de Max Weber sobre l'edat moderna i el procés de racionalització que atorga a la raó (i no als mites o les religions) la categoria de guia infal·lible cap al progrés. El problema d'aquesta infal·libilitat, com ja apuntava el propi autor, és que ens tanca en una “gàbia de ferro” que elimina la llibertat humana, doncs existeix una raó que determina allò que és adequat en cada moment. Les dèries tecnocràtiques i els atacs a la política són una mostra d'aquesta cultura moderna que sacrifica la llibertat en altars oficiats per experts. Quan això es porta al límit i aquell que sap ho sap tot, arriba, de manera natural, el totalitarisme.
D'altra banda, existeixen determinades condicions conjunturals que propicien aquesta arribada. Els estudis de Hanna Arendt sobre els totalitarismes del segle XX són il·lustratius al respecte. En primer lloc, el desconcert i la por al futur són terreny abonat pel totalitarisme. El totalitarisme fonamenta la seva capacitat de seducció en la promesa d'una salvació terrenal, actuant com una mena de religió secular. Una estratègia guanyadora quan tots ens sentim perduts. Quan, com avui, ens trobem desconcertats i atemorits, les promeses salvadores d'uns i altres no són més que temptacions totalitàries.
En segon lloc, el totalitarisme s'alimenta no només de la por sinó de la por solitària que trobem en societats atomitzades, sense estructures, sense lligams. El resultat és una societat convertida en “massa furiosa i indignada” –replicant les paraules que usava Arendt en el seu llibre de 1954. Avui, a l'empara de les noves tecnologies, s'albira la possibilitat d'una societat sense intermediacions que no aporten valor afegit –com els partits polítics o els Parlaments. S'obren així escenaris que ens caldrà explorar, però no hauríem d'oblidar que un d'ells és el d'una societat atomitzada i desestructurada. Un caramel per les temptacions totalitàries.
En tercer lloc, el totalitarisme es nodreix de l'erosió del sistema democràtic, menyspreant les seves institucions i els seus lideratges. La desqualificació absoluta al seu funcionament genera una solidaritat negativa de “nosaltres” (un tot indiferenciat) contra “ells” (que ja no ens representen). Les paraules d'Arendt –“els membres més respectats i representatius de la comunitat eren uns imbècils i tots els poders existents eren no només dolents sinó també estúpids i fraudulents”– ressonen com si haguessin estat redactades aquest mateix matí. Una corrosiva erosió de les institucions democràtiques que obre de nou escenaris incerts, entre els quals, que no podem descartar les temptacions totalitàries.
La situació actual és molt diferent de la que va viure Europa durant la primera meitat del segle XX. Però la llavor totalitària existeix i les condicions ambientals es donen. No sé com respondran a la pregunta els meus alumnes, però m'agradaria que fossin conscients que en les seves mans hi ha l'aprendre del passat per impedir que en el futur es materialitzi la temptació totalitària que ens ofereix el present.
