“<Matarile, rile, rón>”

No tinc cap dubte que la cançó popular La lluna, la pruna és l'element de cohesió, vertebració o com se'n vulgui dir més definitiu de què disposem en la Catalunya moderna. Milers, desenes de milers, centenars de milers de nens i nenes de la generació actual i de les dècades immediatament precedents han après i reproduït, a casa i al carrer, la cantarella apresa a la llar d'infants. Tots, autòctons i arribats, s'han socialitzat amb els enigmàtics versos bisíl·labs atribuïts al cançoner popular.

A mi, La lluna, la pruna em posa nerviós perquè em sembla un recurs fàcil (els publicistes la fan servir de banda sonora en els anuncis de llars d'infants) i, sobretot, perquè em sembla una lletra incomprensible per a la cognició dels més petits, a qui va adreçada. Jo mateix (amb perdó de Cañete) no arribo a disposar de la capacitat intel·lectual necessària per a relacionar la lluna amb la pruna. Tampoc no he pogut mai saber si és el satèl·lit o la fruita qui va vestida de dol. I ni que fos la lluna, ni que fos la pruna, tampoc no entenc la metàfora del dol en la vestimenta. Perquè, si la lluna va vestida de dol, per qui porta dol? Potser se li ha mort algun astre estimat? O, simplement, el vestit de dol de la lluna és la negra nit mateixa? Tot això és molt difícil que ho entengui la mainada. I si és la pruna qui va vestida de dol, potser és que s'ha mort la prunera? O és per la defunció de les prunes que s'han desprès del peduncle per excés de càrrega? O és per les companyes que han anat a parar a un pot de confitura? I quines són les prunes que vesteixen de dol? Les morades?

Si avancem en la lletra, la interpretació semàntica no és més fàcil ni senzilla, sinó que es complica. “Son pare la crida”? El pare de qui? De la lluna o de la pruna? Tenen pares, l'una i l'altra? Biològics, adoptius? “I sa mare no vol / la mare la vol.” La mare de qui? De la lluna o de la pruna? Tenen mares l'una i l'altra? Biològiques, adoptives, de lloguer? Què és el que no vol la mare?

Tan entenedor que resulta, en canvi: “¿Dónde están las llaves? En el fondo del mar.”