Desclot
Victòries i derrotes
La primera victòria que van constatar les eleccions d'ahir a Catalunya va ser participativa. Democràtica. Encara que alguns analistes de saló de te o de sado van proclamar que amb deu punts menys d'abstenció els catalans “se situen al mateix que les altres comunitats autònomes i en línia amb la mitjana espanyola”, s'ha de ser cec per no veure-s'hi. Hi ha orbs vocacionals. L'augment de la participació a Catalunya, en contrast amb el desinterès que s'havia anat fent gros en les tres darreres convocatòries europees vol dir, ras i curt, que els catalans han donat una lliçó d'europeisme als que els volen excloure de la Unió si persisteixen en el seu desig de llibertat. La segona victòria que es va desgranar ahir de les urnes va ser la de les forces dites sobiranistes. Esquerra, CiU i Iniciativa apleguen el 56 per cent dels vots. T'ha tocat o t'ha fet aire? Per tant, allò que en diem “el procés” es consolida i avança. I, amb ell i per ell, les opcions polítiques que fan prevaldre el dret a decidir. Això són victòries. Quant a derrotes, el PSC se n'ha apuntat una d'indiscutible. No ha calgut forçar la pròrroga. Pere Navarro té el demèrit d'haver portat el seu partit al punt electorat més denigrat de la seva història, com ben derrotat ha quedat el PP. Ara, dit tot això, seria ingenu o trampós voler extrapolar resultats amb literal contundència. Només cal considerar que la participació en les darreres eleccions al Parlament va ser del 70 per cent. Ací pot passar, encara, quasi de tot.