Distrets

L'altre dia vaig sentir una definició de la nostra societat que per desgràcia ens retrata de dalt a baix. Hem passat de la societat de la informació i de la comunicació a la societat de la distracció. O de la infoxicació. Per desgràcia, l'una ha portat l'altra. Estem distrets, hi estic d'acord. La dispersió, la falta de concentració, la interrupció estan a l'ordre del dia i és evident i es fa palès en les converses, a la feina, arreu. No estem pel que hem d'estar. I això deu tenir a veure amb la infoxicació, és a dir, intoxicació d'informació per saturació, per excés. Tenim a l'abast –i a través dels dispositius mòbils encara més– més informació de la que humanament podem processar i, per tant, és comprensible que davant d'aquesta realitat busquem maneres d'evadir-nos-en. Aconseguir que l'altre amb qui compartim taula, vida, feina capti la nostra atenció –i la de la gent en general– és cada vegada més difícil, ja sigui per aquesta quantitat ingent d'inputs que rebem o perquè ens bombardegen amb tants estímuls que necessitem distreure'ns. També és veritat que la majoria d'humans compartim una característica: la curiositat, les ganes de saber ens empenyen a voler estar permanentment informats i, de retruc, sobreexposats a tantes dades que no donem l'abast. La nostra banda ampla personal no para de créixer però la capacitat del nostre cervell disminueix per culpa de la falta d'atenció que ens manté distrets. Paradoxalment, però, estem avorrits i això que, segons el diccionari, allò que distreu l'atenció, diverteix. No nego que l'arribada de les tecnologies ho pugui ser, de divertida, en un principi, però un cop superat l'efecte inicial de la novetat –que sol durar ben poc– ens torna a capbussar en una sensació de fatiga que el que genera és que necessitem urgentment buscar i trobar alguna altra cosa que ens mantingui no ja connectats sinó precisament desconnectats i distrets. Som la societat de la contradicció perquè quan tenim una cosa en volem una altra de diferent i així qui dia passa any empeny.