El país del Sr. Agulló

Un senyor que es diu Agulló demanava ahir la “desmilitarització” del barri de Sants i s'atribuïa –a ell i al seu grup– la facultat de “defensar-se de la policia” des de les barricades. No només això. El senyor Agulló també vol que plegui l'alcalde de Barcelona i ha declarat persona non grata el regidor del districte. Bé, és clar que al senyor Agulló no se li pot negar un gran sentit d'estat. Del seu estat.

Ho dic perquè, si el senyor Agulló se'n surt, el millor seria fer noves eleccions a Barcelona per tal d'elegir un altre alcalde. Un batlle que, òbviament, hauria de renunciar al nomenament d'un regidor del districte de Sants. Com que el senyor Agulló haurà “desmilitaritzat” el barri, entenc que serà ell l'encarregat d'habilitar un servei d'ordre que persegueixi els delinqüents, entesos com els que incompleixin els codis penal, civil i laboral del senyor Agulló, que també haurà d'organitzar –o eliminar– els serveis municipals ordinaris.

Només hi ha un problema. Potser hi haurà un dia que un veí decidirà que està en contra de les normes del senyor Agulló. Posem per cas que aquest veí troba a faltar els antics contenidors d'escombraries de quan Sants era un barri de la Barcelona del sistema. Naturalment, aquest veí té dret a exigir que marxi el senyor Agulló. Però només és un.

Així que la seva condició minoritària –i, per tant, de voluntat oprimida– l'obligarà a autodefensar-se del senyor Agulló amb el que trobi pel carrer. Potser cremant el que hagi distribuït el nou règim per a la recollida d'escombraries autogestionades. El veí emprenyat tirarà pedres, ampolles, incendiarà i... qui sap, potser n'hi haurà uns altres que s'hi afegiran, enyorats de l'antic sistema que col·locava contenidors multicolors a les cantonades. Però això ja no serà la història de Barcelona. Al final resultava que la independència de Sants era més fàcil que la de Catalunya.