I la violència soterrada

Mentre al barri de Sants cremaven contenidors, unitats mòbils de televisió i excavadores, a casa d'uns senyors amb vestit i corbata feien números per veure quant els costaria no haver d'entrar a la presó. Aquests dos fets han estat aquesta setmana dues cares diferents del mateix malestar portat a l'extrem. Certament, no hi ha cap raó que justifiqui la violència gratuïta que determinats individus exerceixen en contextos determinats. Ni tampoc no es pot criminalitzar el moviment ocupa en general per aldarulls violents com els que hi ha hagut aquesta setmana relacionats amb el desallotjament de Can Vies. Ara bé, sempre passa que en la confusió que sembren uns quants hi perd la societat en general. I la incomprensió entre les autoritats i el moviment ocupa, encara que sigui per responsabilitat aliena, no és una bona notícia per a uns veïns, una ciutat, un país, una societat, en definitiva, que, més enllà dels episodis de violència explícita i injustificable, viu també en una situació de violència soterrada però latent que té més l'origen en les cúpules econòmiques i polítiques que en la base de la societat. La connivència entre l'economia especulativa i sense escrúpols i la política de curta volada i que no té en compte el bé comú (per no dir-ho d'una manera crua) n'han estat l'origen.

Els que s'han aprofitat il·lícitament de les bombolles especulatives, però, se'n surten. Alguns, la majoria, totalment indemnes. I uns altres que han estat literalment enxampats amb les mans al botí, quasi. Ha estat el cas, aquesta setmana, dels directius de Caixa Penedès, que s'han deslliurat d'haver d'ingressar a la presó perquè tornaran 28,6 milions d'euros dels 31,6 que es van adjudicar en pensions il·legals. Això és el que queda. Que robar des de determinades posicions en realitat no té càstig. Tot i que han estat condemnats a dos anys o un de presó i que per aconseguir no haver d'entrar-hi han hagut d'admetre ser culpables del delicte d'administració il·legal i tornar els diners que ja havien cobrat. Però l'aparença és que no hi ha càstig. I encara menys per als que no han hagut de seure davant un jutge.

No sóc partidari de barrejar les coses si el que es pretén és resoldre-les de la millor manera possible. Els incendis de Sants s'han de tractar pel que són. I els abusos dels banquers també s'haurien de jutjar pel que són. Però una mateixa llavor de violència els relaciona. I això sí que afecta a tothom.