Barcelones

La ciutat de Barcelona és notícia aquests dies, però no per cap èxit firal o festiu, sinó per un conflicte social. Per moltíssima gent, de dins i de fora de la ciutat, l'evidència d'un conflicte només centra l'interès quan fa l'aparició l'avalot. Però abans que s'alteri l'ordre (admetem que hi ha diversos ordres possibles; no solament un ordre reaccionari), la mateixa moltíssima gent que descobreix el conflicte quan veu els contenidors cremant, l'ignorava o l'ocultava per mandra o per l'excés d'individualisme que tant ens allunya dels processos socialitzadors.

Amb això no vull dir només que la més efectiva resolució dels conflictes (no solament sobre el que ens ocupa ara al barri de Sants, sinó de tots els conflictes oberts al món) és la que s'espavila en les etapes de gestació del conflicte mateix i no la que s'apressa quan ja s'ha perdut la tranquil·litat. També em refereixo a una qüestió més estructural que conjuntural: som conscients que hi ha noves formes de vida en la societat catalana (i en les societats occidentals) que conviuen al costat de les formes de vida, més clàssiques o més modernes, però més convencionals?

En el llenguatge corrent, d'algunes d'aquestes noves formes de vida en diuen “antisistema”. A mi, el terme no m'agrada, perquè em sembla que antisistema ho és tothom que, en el fons, amb més o menys intensitat, sigui crític amb el sistema. El que passa és que, ara com ara, la gran majoria dels antisistema (és a dir, del conjunt de la societat) no concreta en la forma el relat que té interioritzat o que escampa graciosament.

Can Vies és un CSA (centre social autogestionat) i respon a una nova forma de
vida. Com totes les formes de vida, té una part positiva i una que no ho és tant o que no ho és gens. Però, concretada per generacions més joves (o ja no tan joves), és una nova forma de vida que té dret a existir. Tant de dret com qualsevol altra. Sense privilegis, però tampoc sense prejudicis. Hi té dret i té dret a l'exercici del dret. I si
hi ha una Barcelona autogestionada, la Barcelona de trànsit, oberta a les cultures del voltant i innovadora, l'ha d'aprendre a acollir.