Tu a Madrid, jo a Califòrnia

Hi ha un gest de fermesa sobirana molt més atrevit i contundent que l'abstenció de CiU a la llei exprés de successió borbònica. És que el president Mas mantingui el seu viatge a Califòrnia malgrat que això li impedeixi ser a la cerimònia de continuïtat coronària del príncep-rei Felip VI. El dilema és evident i comprensible: suspendre un viatge per no provocar un desaire al nou cap de l'Estat o bé mantenir els plans previstos com correspon al president d'un país. El debat conseqüent és també lògic: si Mas no és a Madrid el dia de l'acte de traspàs, s'interpretarà com que el president català fa un lleig a una persona, el príncep-rei Felip, a qui ja s'ha apuntat com l'única persona capaç d'acostar les posicions entre el govern català i l'espanyol. Però el viatge de Mas a Califòrnia està pensat per atraure inversions empresarials, per potenciar el sector de recerca i, evidentment, per aprofundir en les relacions internacionals de Catalunya amb la resta del món.

Anul·lar un viatge d'aquestes característiques no és tasca fàcil: els contactes establerts en l'agenda californiana no et reben amb tanta facilitat. Només una dada: en el viatge que va fer el president Pujol a Califòrnia l'any 2002 es va lligar la construcció del sincrotró a tocar de la Universitat Autònoma. Però Catalunya endins s'interpretaria com un acte de submissió a la corona i, encara pitjor, s'enviaria el missatge que l'agenda del president està supeditada a la de l'Estat. I això xocaria amb els arguments donats ahir per CiU per abstenir-se a la llei amb la qual es vestirà la successió: la desconnexió amb l'Estat. És exactament això: ni a favor ni en contra, Catalunya, a la seva. I si el 18 de juny estava previst ser a Califòrnia, el president ha d'anar a Califòrnia. No per fer la guitza a ningú, simplement perquè això és el que havia previst el màxim mandatari d'un país que es vol igual d'autònom que qualsevol altre.