Aquí no juguem al mus

ls diaris espanyols defineixen sovint el procés independentista català com un órdago. “El órdago sobiranista lanzado por Mas”, escriuen confonent, un cop més, la part amb el tot. Un dels rotatius que més fa servir aquesta paraula és El País, ja definitivament allunyat, si és que alguna vegada hi havia estat a prop, de qualsevol intent de comprendre la situació catalana. Confesso que quan vaig veure per primer cop órdago a la portada d'un d'aquests diaris no en vaig entendre'n el significat. Després d'una oportuna consulta vaig veure que, ras i curt, vol dir desafiament. També vaig descobrir per què no la coneixia. Es veu que és un mot que s'utilitza al mus, un joc de cartes provinent del País Basc i molt popular a les Espanyes, però pràcticament desconegut a Catalunya. Llegeixo que al mus les apostes són clau del joc. Cada aposta és un envite i quan l'aposta és per tot el joc, se'n diu órdago. El diccionari de la Real Academia de la Lengua Española (RAE) relaciona, és clar, la paraula amb el joc, però en destaca que també pot fer servir com a sinònim d'extraordinario. “Una calor de órdago”, es pot dir. Altres diccionaris en recorden l'ús que, justament, ara mateix en fan els diaris espanyols: “Lanzar un órdago”, posen com a exemple, en el sentit d'un desafiament en el qual un s'hi aposta tot. El que creuen que ha fet el president Artur Mas, vaja.

Ben mirat no deixa de ser curiosa la visió simplista del debat sobre el futur de Catalunya que tenen alguns periodistes presumiblement seriosos, ben informats i de mentalitat oberta de la capital espanyola. Qualificant d'órdago l'opció independentista ja ho tenen tot resolt. I si, a més, és el president de la Generalitat qui llança el desafiament a l'Estat, encara millor. Un desafiament que, a més, és a tot o res. Una jugada de cartes que pot acabar molt malament, vénen a dir. Ai dels catalans, per tant, de refiar-ho tot plegat a una jugada, tan bé que s'hi està a la casa comuna encara que hi faci molta fred, et robin els diners i no et deixin viure plenament en la teva llengua. Sort, doncs, que aquí no juguem al mus, sinó a la botifarra! La que molts catalans tenen ganes de fer a Espanya.