L'hora del finançament municipal

Just quan comença a apagar-se el remor per l'acord de finançament de les comunitats autònomes, va apareixent en l'escenari polític un altre debat sobre finançament, igual o més important, i que afecta les finances dels organismes locals i especialment dels ajuntaments. Actualment els ajuntaments es financen d'impostos i taxes propis, de transferències de l'Estat espanyol i de programes/subvencions del govern català o de les diputacions. Darrerament i a curt termini totes tres fonts de finançament es reduiran notablement. I davant aquest escenari, els governs locals no ens podem limitar, com s'ha fet i es vol continuar fent a Olot, a incrementar la pressió fiscal als ciutadans. Seria injust i signe de una gestió poc eficient.

La solució estructural idònia ha de ser una participació més gran dels ajuntaments en els recursos de l'Estat. No es pot esperar més perquè es faci efectiva una distribució dels recursos financers d'acord amb les competències que tenen els tres nivells d'administracions. Mentre aquest acord arriba (i esperem que sigui aviat, complint les promeses dels dos grans partits polítics estatals) des dels governs locals cal que ens exigim el que exigim a la resta. És hora que totes les administracions públiques passem de la cultura de la despesa a la cultura de la gestió. I això en els propers anys voldrà dir gastar menys però millor. Hem viscut uns anys de bonança difícil de repetir i que han permès una administració expansiva, en serveis i personal municipal, que ara caldrà reconduir i valorar quant a la seva eficiència.

Els propers equips municipals dels ajuntaments no ho tindran fàcil, ja que no podran mantenir els mateixos nivells de despesa i endeutament que fins ara. I és ara que cal ser valents i innovadors. Valents per saber dir no a algunes demandes, potser legítimes, però que no es podran assumir. I valents per redimensionar serveis en funció de les prioritats i necessitats socials, per així poder canalitzar i aglutinar els recursos econòmics i humans a les necessitats de les persones més vulnerables o en projectes que permetin un nou impuls econòmic. I haurem de ser innovadors per buscar noves fórmules de finançament i gestió. I en aquest punt, la participació del sector privat és essencial, especialment en la inversió i el manteniment d'infraestructures. Només així serem capaços de continuar oferint serveis públics de qualitat i que puguin atendre aquelles persones amb majors dificultats.

I finalment, des del món local hem de ser capaços de generar riquesa, per augmentar els nostres ingressos. Perquè només si es genera riquesa es podrà redistribuir socialment. I això vol dir tenir com a prioritat les polítiques de desenvolupament econòmic, invertint en capital social, en formació, en telecomunicacions i facilitant el dia a dia al teixit productiu. Tot al contrari del que s'ha fet a molts municipis, entre ells Olot, els darrers anys, on l'objectiu ha estat augmentar els ingressos a partir del negoci immobiliari. I ara en paguem les conseqüències.

Els responsables polítics locals hem de liderar una manera diferent de fer les coses. Perquè si volem un país de qualitat, necessitem administracions de qualitat.