Facin les seves apostes

Compte enrere. Cent dies fins al dia D, o el dia R, de referèndum. Durant aquest període, des d'aquest mateix espai –que pren el títol del nom que els romans donaven a les terres que avui, si fa no fa, coincideixen amb el que és Escòcia–, qui escriu aquestes línies tractarà d'acostar la realitat del debat que viu el país i tot el Regne Unit –de manera inevitable, també Catalunya i Espanya– des dels punts de vista més variats.

Tanmateix, en la mesura de les possibilitats i l'encert, amb un punt d'humor i ironia per treure una mica d'importància a tot plegat, malgrat que és inqüestionable que la decisió que han de prendre els escocesos el dijous, 18 de setembre, marcarà la història d'Escòcia i la del Regne Unit les properes dècades. I si el conjunt del cos electoral opta pel sí, les conseqüències podrien afectar altres estats de la Unió Europea, potser el primer l'espanyol.

Què diuen les enquestes quan falten cent dies? Si m'ho permeteu, avui en miraré d'altres. No les d'opinió. Ja hi haurà temps.

És conegut el gust dels britànics per les apostes: un tòpic –com parlar del temps o l'amor per la jardineria i els animals–, però igualment una realitat visible en cada ciutat i poble del Regne Unit. Cases de joc plenes de màquines escurabutxaques i pantalles de televisió, que retransmeten curses de cavalls o de gossos o partits de futbol o el que sigui, sempre que s'hi juguin els quartos. Hi ha 33.284 locals d'aquesta mena escampats per les illes, sense comptar els casinos –el més gran d'Europa és a l'est de Londres– i sense incloure el fet que en cada casa, en cada ordinador i cada usuari de mòbil té a l'abast amb un sol clic una terminal de joc en línia.

És lògic, doncs, que un fet fonamental per al futur constitucional de l'Estat com és l'embolic escocès es vegi reflectit en les apostes. Com també ho va ser, per exemple, el sexe, no dels àngels, sinó del primer fill de Guillem i Kate Middleton.

I encara és més lògic que algun acadèmic de les moltes disciplines que segueixen el debat amb aportacions clau per entendre què passa i què pot passar hi fes un cop d'ull.

Això és el que ha dut a terme el professor David Bell, de la Universitat de Stirling (Escòcia), que sosté que els indicadors de les cases d'apostes ofereixen prediccions més acurades que les enquestes. I, d'acord amb les dades recollides entre el setembre del 2013 i el maig del 2014, el no té ara per ara un 70% de probabilitats de triomfar en la consulta en comparació del sí, que només registra un 30%.

Bell assegura que l'ús dels indicadors d'apostes en relació amb resultats electorals està ben establert. “L'exactitud depèn de l'existència d'un nombre de ben informats i desapassionats jugadors que es volen beneficiar de les seves operacions. Encara que aquestes condicions no sempre es mantenen, les dades tenen un bon historial d'encert en els resultats.”

No us desanimeu, però. Per als partidaris de la independència d'Escòcia, la bona notícia és que el sí potser els farà més lliures, però ben segur que els farà més rics. Pareu atenció al parell de dades que us dono i, a continuació, si us atrau el risc i/o us sobren els diners, actueu en conseqüència. Bwin, una de les cases d'apostes més populars del Regne Unit i del món, paga 3,40 lliures per cadascuna que jugueu a favor del sí. Mil lliures equivalen a 3.400 de recompensa. Coral, una altra empresa de joc, paga més: per mil lliures, 3.500. Per una, 3,50. Feu números!

Heu de deduir de tot plegat que la independència –la d'Escòcia– és un bon negoci? Les expectatives ho són. Però, segons el professor Bell, els riscos de perdre els calerons també són grans.

FALTEN 100 DIES